Todas las entradas de: mostrafemart

Mostra de creativitat de dones (1992)

Mostra de Creativitat de dones - 1992

Text

A més de ballar, riure, menjar, cantar i … somiar, ara ens sorprenem i ens regalem la vista amb aquesta mostra de creativitat de dones.

I… quin espai millor per aquesta primera mostra que Ca la Dona?, un espai de  i per a dones amb empenta, energia, ganes de fer coses i solidaritat.

Per que la mostra? Per donar un espai on les dones creatives puguin mostrar el seu treball i compartir les seves experiències, ja sabem que n’és de difícil trobar-lo.

Quina sorpresa…!

Tantes dones crant al nostre voltant i nosoltres sense adonar-nos-en. I, segur, que n’hi ha moltes més que no han pogut participar-hi per falta de temps o d’informació.

La creativitat de les dones ha de sortir de l’ombra. Això ens motiva a imaginar moltes altres mostres.

Fins la propera.

Artistes i projectes

Boyle, Adelina (Escultura)
Corbaran, Concha (Escultura)
Marta (Escultura)
Gost, Mercè (Escultura)
Figueras Serra, Marta (Fotografia)
Marin Muñoz, Olga (Fotografia)
Abreu, Katia (Fotografia)
Amat, Anna (Fotografia)
Millan, Maria (Poesia/Text)
Giner París, Carme (Poesia/Text)
Bosch, Gloria Maria (Poesia/Text)
Mira, Maria Victoria (Poesia/Text)
Bauza Sastre, Maria (Poesia/Text)
Parra Henares, Olga (Poesia/Text)
Simon Cerezo, Ana (Poesia/Text)
Marti, Rosa (Pintura)
Ancarola, Nora (Pintura)
Chansard, Maithe (Pintura)
Holtz, Janet (Pintura)
Nieto, Montse (Pintura)
Asin, Merce (Pintura)
Mercedes (Pintura)
Pennycate, Debbie (Pintura)
Teague, Joanna (Pintura)
Laso, Esther (Pintura)
Aragon, Victoria (Pintura)
Dussa (Pintura)
Schmidhauser,Kathrin (Pintura)
Flamenc (1992) – Iglesias, Empar (Vídeo)
One Wonders – Turner, Ruth (Vídeo)
Intrepidíssima (1992) – Balletbo-Coll, Marta (Vídeo)
Harlequin Exterminador (1991) – Balletbo-Coll, Marta (Vídeo)
Mujeres que hablan (1991-1992) – Egio, Carolina (Vídeo)
Elogio de la locura (1991) – G Vara, Carmen (Vídeo)
Visual Barnapolis (1990) – Massip, Jacqueline (Vídeo)
El último click (1990) – Navarro, Milagros i Miquel Escoda, Núria (Vídeo)
Working together at comet (1988) – Cervantes Boldu, Agnes (Vídeo)
La gaietana (1987) – Cervantes Boldu, Agnes (Vídeo)
Calidoscopia (1990) – Borras, Maria i G. Vara, Carmen (Vídeo)
Luna, Lola (Vídeo)
Taller de escriptura (Verdaguér i Callís) (Vídeo)
Noies, noies, noies (1989) – Comissió de Video de Ca La Dona (Vídeo)
Telenotícies Bollofilms (1990) – Comissió de Video de Ca La Dona (Vídeo)
I ens priven de gairebé tot (1991) – Comissió de Video de Ca La Dona (Vídeo)

Activitats

Catàleg

AMPLIEM LA CONVOCATÒRIA FEMART 2023

CONVOCATÒRIA FEMART 2023
RESISTÈNCIES FANTASMES

La resistència fantasma, com l’inconscient, no existeix sinó que insisteix. Habita i okupa un espai entre, sempre per fora d’allò que considerem real i es reafirma en la seva negativa a desaparèixer. Les fantasmes són corporalitats dissidents, que no només exigeixen memòria d’allò que es volia en l’oblit, sinó que també encarnen altres vides possibles. La seva existència és sempre una oportunitat, una aposta d’avenir. 

Les fantasmes, com les pràctiques artístiques ens aguaiten, ens persegueixen utilitzant llenguatges no sempre convencionals, reclamant la nostra atenció. Ens obliguen a suspendre les dinàmiques habituals de percepció i comprensió. Fan possible allò que semblava impossible. La resistència fantasma no és quelcom extern, sinó que és una part consubstancial a totes les corporalitats, fruit d’una energia díscola i creix en la dissidència, en racons carregats de malestar, propi i col·lectiu. 

Aquest any busquem projectes que plantegin l’ús d’il·luminació, ombres, tansparències, projeccions, diapositives, dispositius de llum, focus, difusors, retroil·luminació, colors,…  Així que «Lúcete!»

BASES

FORMULARI

ULL_AL PÍXEL

ULL_AL PÍXEL és la campanya de finançament que acabem d’engegar per poder tirar endevant la segona edició del Festival ULLAL. Construir un projecte d’aquesta magnitud té costos tant humans com econòmics. Els humans els assumim amb molt de gust, però no podem dependre econòmicament de les col·lectives que ens donen suport, és per això que us demanem la vostra aportació per garantir la continuïtat del projecte.
Col·laborar té recompensa! Fes un cop d’ull(al) al web de la campanya i descobreix tot el que pots endur-te: goteo.cc/ullal

Més informació:
Campanya: goteo.cc/ullal
Web: https://ullalfest.org/
Instagram, Twitter i Telegram: @ullalfest
Correu electrònic: ullal@riseup.net

Del 15/12 al 26/01 NO HI HA EXPOSICIÓ a Emergêncies.4!

NO HI HA EXPOSICIÓ
Això és un aniversari, una fira, una festa, un recital, un ritual, un joc de màscares i una cerimònia.

Del 15 de desembre al 26 de gener
De dilluns a dijous de 17 a 20h
Ca La Dona (C/ Ripoll, 25)

Aquesta edició d’Emergêncies ha proposat treballar al voltant de les Formes d’escapisme. Hem volgut recuperar el concepte «escapisme» per explorar, des de les pràctiques artístiques, formes de resistència davant els múltiples aparells de disciplina, control i conquesta.

«Escapisme» és una adaptació de la paraula anglesa escapism, utilitzada la segona meitat del segle XIX per a referir-se als a les actuacions que practicaven les artistes que mostraven l’habilitat d’escapar-se d’espais tancats, deslligar-se de cordes, cadenes o camises de força. 

Per nosaltres, tota activitat creativa és una resistència contra la norma, contra la tendència habitual, una forma d’escapisme de les convencions, un exercici experimental de risc que torna possible i realitzable l’impossible. En aquesta Europa fortalesa, capitalista, patriarcal i racista les formes d’escapisme esdevenen una activitat  subversiva que transgredeix la realitat més opressiva.

Aquest any les artistes de la residència Emergêncies escapen de les formes tradicionals d’exposició i deserten de la idea de treball artístic finalitzat. Sota el títol «No hi ha exposició» us esperem el proper dijous 15 de desembre per a celebrar de diverses maneres la presentació pública dels projectes d’aquesta edició. 

Artistes:
Solomillx
Silvia Ramos Montes
Maybuch Victorel
Shetza Chicacausa
Lydia Prieto i Clàudia Serrano
Periviri
Montserrat Aránega
Helena Muñoz i Yaiza Berrocal

Per a visites guiades en grup escriu-nos a mostrafemart@gmail.com

Convocatòria Mostra FemArt 2023: Les resistències fantasmes són darrere teu!

La convocatòria per a participar a la Mostra FemArt 2023 ja està aquí!

La resistència fantasma, com l’inconscient, no existeix sinó que insisteix. Habita i okupa un espai entre, sempre per fora d’allò que considerem real i es reafirma en la seva negativa a desaparèixer. 

Les fantasmes són corporalitats dissidents, que no només exigeixen memòria d’allò que es volia en l’oblit, sinó que també encarnen altres vides possibles. La seva existència és sempre una oportunitat, una aposta d’avenir. 

Les fantasmes, com les pràctiques artístiques ens aguaiten, ens persegueixen utilitzant llenguatges no sempre convencionals, reclamant la nostra atenció. Ens obliguen a suspendre les dinàmiques habituals de percepció i comprensió. Fan possible allò que semblava impossible. La resistència fantasma no és quelcom extern, sinó que és una part consubstancial a totes les corporalitats, fruit d’una energia díscola i creix en la dissidència, en racons carregats de malestar, propi i col·lectiu. 

Aquest any busquem projectes que formin part d’una exposició que curarà des de les llums i les ombres. Per a participar, caldrà que les propostes comptin amb un sistema d’il·luminació. Cada dispositiu artístic haurà de preveure una forma creativa d’il·luminar-la o emmarcar-la. De manera que les peces han d’incorporar els punts de llum que calguin, materials fluorescents, o dispositius electrònics. 

T’animes a participar-hi? Llegeix les bases i consulta el formulari a continuació.

BASES

FORMULARI

TRANSPOESIA + MINA HAMADA

Colectivo Transpoesía:
Cris Blasco (Guitarra)
Bruno Cimiano (Poesía)
Pat Salido (LSC)

Nacimos reales

Como niñas hetero nadie nos dijo nunca
que aquel famoso Origen del Mundo
estaba al alcance de nuestras manos
y no sólo eso – no sólo eso-
sino que se amplía, que se expande
cuando descubres que puedes meterte muy muy dentro
tan adentro
mientras que la sangre todo lo inunda, todo
y un amor,
uno del que nunca nos hablaron
todo lo envuelve, todo.
A nosotras como niñas hetero
nunca nos contaron que se podía traspasar aquel cuadro
que decoraba las paredes de aquellos hombres tan ilustrados.
Traspasarlo en secreto
y a voces
para amarnos entre nosotras como nunca antes
y luego fotografiar el milagro.
Amor, nosotras nacimos reales.

MARTAB + CLARA S. PROUS

Marta B
martab.bigcartel.com
Desembre 2020

El gota a gota esquerde la closca

tortura l’eco

la repetició, la repetició, la repetició

d’un crit orgànic.

És tan difícil construir casa quan el múscul t’estira la pell!

Però estiguem tranquil·les, perquè mai és tard per a tornar a estimar.

I més tu i jo.

I més tu i jo que som arròs ben fets.

Però tens raó.

Avui estic rara. Avui estic rara perquè tinc el pit inflat i els dits trencats, però tot i això et proposo la meva última abraçada abans de perdre’m en un lloc conegut.

Escapo de la meva ciutat. Un policia em para.

<N’estàs segura?> <No> <Tornes o surts?> <No ho sé ben bé…> <Va…puja! Puja perquè a partir de les quatre és il·legal sortir de Lleida i et multaré>

Pujo. Em trec la mascareta. I respiro amb la veu d’una cançó.

Quin

mal

d’esquena.

<Mare… i si no puc tornar?> <A casa? A casa sempre Marta!>

De quin lloc deu estar parlant?

Arribo a Barcelona i les Rambles a penes són un camí plè de pols, amb alguna flor i alguna viola que s’escape per l’esquerda del balcó.

Cap refugi, però de repent, arribo al barri d’Horta. A la Caracola, el millor CSO de tota Barcelona. On companyes migrades sense papers no han aconseguit un altre lloc per a viure. Perquè han apostat per una alternativa que fomenta el barri.

Totes les veïnes estan molt agraïdes de què hi siguin.

Cada dia allí hi dorm gent diferent, però tothom se sent com una família.

També gent que no té cap aspiració artística més enllà de sanar-se a través de l’art en espais horitzontals amb una economia circular, com són els CSOs han aconseguit compartir-se i sentir-se més en pau.

Esteu matant l’art. Esteu matant el barri. Esteu matant la gent de Barcelona.

Us passarà factura…

MURAL DE MINA HAMADA

Novembre 2017
MINA HAMADA
cargocollective.com/minahamada

Mina Hamada (Louisiana) és una artista plástica d’origen japonès afincada a Barcelona. El seu treball es centra en la pintura, la instal·lació i els murals. El seu treball es pot trobar arreu del món, en l’espai urbà de ciutats d’Europa, Estats Units, Amèrica Llatina i Àsia. Hamada té un estil característic basat en el color i el ritme i que generen formes lliures i orgàniques.

L’any 2017 Mina Hamada pinta la façana mitgera de l’edifici rehabilitat de Ca La Dona.