Què és l’Arxiva FemArt?
L’Arxiva FemArt s’ocupa de curar tots els materials derivats del projecte FemArt, una mostra d’art que s’inicia l’any 1992 en el sí dels grups sorgits de l’associació Ca La Dona. Es tracta d’una exposició no-mixta impulsada, en un primer moment, per activistes dels grups FES-LU i Drac Màgic que va anar agafant cada cop més pes fins a esdevenir un dels projectes troncals de Ca La Dona. L’activitat de la Mostra FemArt se centra en el comissariat d’exposicions des d’una mirada feminista, les exposicions es conceben a partir de la proposta de convocatòries que criden a treballar sobre una temàtica en concret. Les temàtiques recullen un ventall de demandes i reivindicacions de l’activisme feminista i llegeixen el context dels moviments socials de la ciutat en cada edició.
Perquè un arxiva?
Des dels activismes de la ciutat s’ha vetllat per la recopilació i la conservació d’objectes i documents que constitueixen diversos fons dedicats a preservar la memòria històrica dels moviments socials. En aquest sentit, FemArt des de l’any 2012 impulsa un projecte d’arxiu que recull la informació relativa a les mostres realitzades, per tal de presentar una història de l’art situada des dels activismes feministes. L’any 2013 Julia Lull, Meri Caballero i Maria Pons, membres de l’equip comissarial, creen l’Arxiu FemArt. En un primer moment, l’arxiu es concep com a una eina d’interrelació i difusió per a les artistes que han participar en la mostra, com un instrument d’ús intern. El contingut del arxiu s’ordena en base a tres eixos principals: un primer eix que inicia un directori d’artistes, un segon eix que ordena cronològicament les mostres i presenta els títols, les temàtiques i els textos curatorials, i un tercer eix que presenta els catàlegs editats per FemArt.
Els primers anys de l’arxiu es dediquen a recopilar i preparar l’adequació del fons per la consulta pública. Es per això que es dissenya un sistema organitzatiu que combina diverses formes de catalogació basades en altres arxius artístics de la ciutat. En aquest sentit, FemArt es posa en contacte amb Núria Solé Bardalet, responsable de l’arxiu i documentació de la Fundació Tàpies, que comparteix la seva experiència i dóna les pautes per tal de realitzar aquesta tasca organitzativa. Es així com es creen les nomenclatures i els apartats que divideixen el fons de l’arxiu físic. A partir de l’any 2014, l’equip FemArt fa una crida per la incorporació de persones que activin i treballin l’arxiu. Solange Morello, Maria Pons i Anna Fando impulsen un procés d’adequació del fons físic per a la seva correcta conservació i s’ocupen de crear una plataforma de consulta online a partir d’una base de blog wordpress. L’any 2015 l’arxiu compta amb una petita inversió amb material per la digitalització dels catàlegs i altres recursos materials, d’aquesta manera es digitalitzen bona part dels catàlegs i es posen a disposició a través de la plataforma issuu.
Activisme a partir de la pràctica arxivistica
El projecte de l’Arxiva FemArt conviu temporalment amb iniciatives que revisen el concepte d’arxiu i el proposen com a eina activista. En són exemples el seminari «¿Archivo queer?» organitzat pel Museo Reina Sofia (2015), l’ «Archivo T*» presentat per Diego Marchante (2015) i l’ «Archivo Transfeminista/Kuir» del Centro de Artes i Vanguardia La Neomudejar (2013). Més recentment trobem els exemples dels projectes de Fils Feministes(2019), «Arxiu Desencaixat» (2018), l’«Anarxiu Sida» (2019) o «Una arxiva del DIY» (2019), aquests dos últims presentats al MACBA. A partir de les experiències esmentades el projecte d’Arxiu FemArt es reformula per tal de realitzar una gran tasca d’investigació, filtració i activació del fons documental, incorporant les perspectives teòriques sobre els anarxius o el concepte d’arxiva.
Recerca artística i cultural a partir de l’Arxiva FemArt
El tractament i la investigació del fons documental de FemArt s’ha fet de la forma següent: en primer lloc, s’ha desenvolupat una base de dades que organitza els diferents nivells d’informació. En segon lloc, es revisen els materials i es busca completar la manca d’informació, sobretot a partir d’una segona etapa de digitalització de documents. En tercer lloc, es proposa una catalogació que recull tota la informació dels catàlegs en format text i imatge. Finalment, es configura una cronologia en forma de constel·lació que ajuda a relacionar el fons documental propi amb altres indicadors polítics i socials.
L’arxiu de FemArt proposa un valuós banc d’imatges i d’objectes artístics, una extensa base de dades relatives a artistes relacionades amb els activismes feministes i una rica font de textos publicats que posen en relació autores de diverses disciplines: teòriques, historiadores, crítiques d’art, artistes, activistes, educadores, filòsofes, pedagogues, etc.