Text

Arranquem la quarta edició d’Emergêncies amb una proposta titulada Formes d’escapisme: contra la disciplina, el control i la conquesta. Volem recuperar el concepte «escapisme» per explorar, des de les pràctiques artístiques, formes de resistència davant els múltiples aparells de disciplina, control i conquesta que ens volen dòcils i submises.

“Escapisme” és una adaptació de la paraula anglesa escapism, que començà a usar-se durant la segona meitat del segle XIX per a referir-se als a les actuacions públiques que practicaven certes artistes que
mostraven l’habilitat de poder escapar-se d’;espais tancats o de
deslligar-se de cordes, cadenes o camises de força i diversos paranys.

En aquesta Europa fortalesa, capitalista, patriarcal i racista les formes
d’escapisme esdevenen una activitat creativa i subversiva que requereix
imaginació i confiança en què és possible transgredir la realitat més opressiva.

Les pràctiques artístiques, com les lluites i moviments de base, comparteixen la inquietud i la confiança de les escapistes del segle XIX. Tota activitat creativa no és altra cosa que una resistència contra la norma, contra la tendència habitual, una forma d’escapisme de les convencions i les inèrcies establertes. Un exercici experimental de risc que torna possible i realitzable l’impossible.

La convocatòria d’aquest any s’articula, com sempre, al voltant d’un seguit de formacions i tallers. Aquestes, exploraran les possibilitats expressives i traduccions artístiques de diferents lluites i resistències col·lectives a través de tres eixos temàtics que ens faran de paraigües conceptual: la disciplina, el control i la conquesta.

Artistes i projectes

Projectes artístics:
No pintes sola – Solomillx (Raquel Marcos)
Esperant l’incendi – Silvia Ramos Montes
Esdevenir dunes – Maybuch Victorel
Adquireix-la – Shetza Chicacausa
Dislocació – Lidia Prieto i Claudia Serrano
Des de la tendresa – Montserrat del Moral (Periviri)
Un nus també és una abraçada – Montserrat Aránega

Projecte de curaduria:
Les desertores – Helena Muñoz i Yaiza Berrocal

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

Exposició

NO HI HA EXPOSICIÓ
Això és un aniversari, una fira, una festa, un recital, un ritual, un joc de màscares i una cerimònia.

Text

Un any més obrim la convocatòria Emergêncies.3, i per celebrar tres anys de creació i formació compartida us proposem, en aquesta edició, deixar-nos portar per les possibilitats experimentals i creatives associades al concepte tekoporâ.

El mot tekoporâ és d’origen guaraní i està format per dues paraules: tekó que significa “manera pròpia de ser”, cultura, i porã que anomena simultàniament la bellesa i el bé. Tekoporã fa, per tant, referència a la bellesa i al bé en la manera de viure d’una comunitat: el seu bon viure col·lectiu, el viure amb bellesa i satisfacció. Entenem bellesa i bé, aquí i ara, com a una forma de vida sostenible, curosa i creativa que no vol dir una forma específica de fer, ni un ideal universal ètic, sinó que opera i és troba en la dimensió de les pràctiques de convivència, de suport mutu i de relació harmònica amb l’entorn. Tanmateix, resulta cada cop més difícil en els països occidentals, tan patriarcals encara, tan racistes, colonialistes i capitalistes, trobar paraules com aquesta, que puguin recollir i condensar un sentit poètic, però també polític, la bellesa del fet comú, del l’acció col·lectiva i de l’aprenentatge cooperatiu com a motors de la bona vida.

Aquest projecte que hem volgut també anomenar tekopora vol investigar les possibilitats dels objectes artístics com a dispositius de cura(doria) i com a pràctiques político-creatives que operen mitjançant la imaginació viva i activa. Aquesta íntima relació entre l’acció imaginària i la praxi política revolucionaria ha estat àmpliament teoritzada, però poques vegades explorada (experimentada) des de la intersecció mateixa entre art i activisme.

Els dispositius de cura són el resultat d’una activitat de confiança radical en les capacitats que té una comunitat, en l’autogestió i el suport mutu.  Quan parlem de dispositius de cura(duria) volem fer també un exercici de des-museïtzació de la tasca curatorial i creativa i fer èmfasi al mateix temps en les relacions, connexions i intercanvis creatius i experimentals que conformen tota disposició per a la cura. El tipus d’experiències que volem explorar ena questa tercera edició d’Emergències són aquells que resulten de la interrupció i/o estímul que produeix en la pràctica artística una realitat social determinada.

A través de l’exploració i recerca col·laborativa de les experiències comunitàries de vida i resistència vinculades al concepte de tekoporã, volem investigar i treballar, amb disposició de cura, espais de reflexió i experimentació rescatats, reivindicats o inventats per les lluites col·lectives. Volem generar nous àmbits de vinculació entre les pràctiques artístiques i les socials, polítiques i econòmiques que potencien allò comú implicant-se mútuament.

Artistes i projectes

Contra-relatos – The Proximity Movement (TPM) format per Daniela Savalli, Marta Minguell, Catalina Ansaldi i Ana Karen Orozco
Que arda – Paula Costantino
Capítulo 3: Crisálida – Liliana Díaz García
Panot Rosa (Ensayo 2) – Elda Ortiz
6m2 – Betiana Barros
Cicatrius – Aurembiaix Ainsa

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

Exposició

Afectar-se entre si
Interferències entre cossos i comunitats

Text

FemArt obre la convocatòria de la segona edició de la residència col·lectiva EMERGÈNCIES, un espai de trobada entre artistes en formació, estudiants de l’àmbit de les humanitats i la cultura, activistes feministes de Ca La Dona, artistes vinculades al projecte FemArt, teòriques i acadèmiques. EMERGÈNCIES planteja un programa de residències artístiques per a col·lectius o persones individuals que s’articula en dues modalitats de treball: La realització de projectes artístics i la realització d’un projecte de comissariat col·lectiu que inclogui l’adequació o adaptació de l’exposició dels projectes per a públic divers, sempre en relació amb una temàtica proposada per l’equip de FemArt. Aquest any volem treballar la crisis de l’habitatge que patim des de fa anys però que la pandèmia del Covid-19 ha agreujat.

FemArt proposa enguany una convocatòria artística amb perspectiva i compromís feminista per a artistes en formació. Aquesta proposta vol donar a la creació el valor constructiu d’un nou imaginari alliberat i alliberador que vegi en la producció d’objectes artístics el mitjà per a la reflexió, la crítica i la subversió del món donat. En la paraula emergència que etimològicament significa: “l’acte de sorgir d’alguna cosa que estava submergida”, conflueixen un seguit de significats molt diversos. L’emergència fa referència a l’acte d’irrompre, elevar-se, mostrar-se però també pot remetre al sorgiment inesperat de circumstàncies que ens obliguen a prendre accions immediates; el terme al·ludeix igualment a la necessitat urgent d’assistència o cura i, finalment, s’associa al fet que una planta aflori sobre la superfície del sòl. En aquest sentit i des de FemArt trobem que en la producció artística ressonen amb força aquestes accepcions. Les imatges artístiques es caracteritzen per irrompre inevitablement sobre el nostre món visual estable, reclamant la necessitat o urgència de desbloquejar o alliberar altres maneres de mirar. Al mateix temps que emergeixen, les imatges també descobreixen, desvetllen i assenyalen possibilitats que inspiren altres maneres de fer. Finalment, els objectes artístics (per definició artificials) emergeixen sobre la superfície del sòl d’una manera quasi orgànica fent de l’experiència artística una necessitat natural. L’imaginari dominant patriarcal i capitalista ha instaurat un estat d’excepció permanent que dona forma legal a les il·legalitats més flagrants. Les emergències son ruptures radicals amb el transcórrer domesticat de les nostres vides i recorden l’acte legítim i orgànic d’irrompre inesperadament. Les emergències són també sortides alternatives, com ho són també les pràctiques artístiques doncs quan sembla que res és possible faciliten nous itineraris aliens a tota normativitat, no es tracta de vies d’escapada sinó de xarxes de fissures que esquerden l’statu quo.

Artistes i projectes

Contra-relatos – The Proximity Movement (TPM) format per Daniela Savalli, Marta Minguell, Catalina Ansaldi i Ana Karen Orozco
Que arda – Paula Costantino
Capítulo 3: Crisálida – Liliana Díaz García
Panot Rosa (Ensayo 2) – Elda Ortiz
6m2 – Betiana Barros
Cicatrius – Aurembiaix Ainsa

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

Exposició

https://www.emergencies2.org/

Text

Emergències

FemArt proposa enguany una convocatòria artística amb perspectiva i compromís feminista per a artistes en formació. Aquesta proposta vol donar a la creació el valor constructiu d’un nou imaginari alliberat i alliberador que vegi en la producció d’objectes artístics el mitjà per a la reflexió, la crítica i la subversió del món donat.

En la paraula emergència que etimològicament significa: “ l’acte de sorgir d’alguna cosa que estava submergida”, conflueixen un seguit de significats molt diversos. L’emergència fa referència a l’acte d’irrompre, elevar-se, mostrar-se però també pot remetre al sorgiment inesperat de circumstàncies que ens obliguen a prendre accions immediates; el terme al·ludeix igualment a la necessitat urgent d’assistència o cura i, finalment, s’associa al fet que una planta aflori sobre la superfície del sòl.

En aquest sentit i des de FemArt trobem que en la producció artística ressonen amb força aquestes accepcions. Les imatges artístiques es caracteritzen per irrompre inevitablement sobre el nostre món visual estable, reclamant la necessitat o urgència de desbloquejar o alliberar altres maneres de mirar. Al mateix temps que emergeixen, les imatges també descobreixen, desvetllen i assenyalen possibilitats que inspiren altres maneres de fer. Finalment, els objectes artístics (per definició artificials) emergeixen sobre la superfície del sòl d’una manera quasi orgànica fent de l’experiència artística una necessitat natural. 

L’imaginari dominant patriarcal i capitalista ha instaurat un estat d’excepció permanent que dona forma legal a les il·legalitats més flagrants. Les emergències son ruptures radicals amb el transcórrer domesticat de les nostres vides i recorden l’acte legítim i orgànic d’irrompre inesperadament. Les emergències són també sortides alternatives, com ho són també les pràctiques artístiques doncs quan sembla que res és possible faciliten nous itineraris aliens a tota normativitat, no es tracta de vies d’escapada sinó de xarxes de fissures que esquerden l’statu quo. 

La Mostra Emergències comença el seu itinerari per les universitats i escoles formatives d’art amb una primera proposta conceptual: Un joc semàntic de des-muntatge. 

Sota el lema DES-UNI-FORMADES! Incitem al joc artístic de des-fer i des-allotjar la uni-citat, la uni-versalitat, la uni-versitat que ens vol governar. Al mateix temps que rebutgem el gènere únic o l’uni-sex….és a dir, tot allò uni-forme, formalment militaritzat, que destrueix i assassina sensibilitats, imposant sentits únics a les relacions humanes. 

En aquesta convocatòria cerquem formes alliberades de formalismes assentats, actes de fissura artística que rebutgin tot mecanisme d’homologació unívoca. Volem emergir lliures, diferents i dissidents: DESUNIFORMADES! 

Per la realització de l’exposició DES-UNI-FORMADES se seleccionaran un total de 20 projectes que es presentaran publicament en els espais de FemArt, Ca La Dona i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

MODALITATS:
Projecte de Creació
Disseny gràfic
Curaduria
Poden presentar-se totes les creadores i col·lectius artístics nacionals o estrangers que comptin amb una matrícula en alguna de les universitats o centres de formació artística (escoles d’art o cicles formatius i batxillerat artístic) del territori vigents en el curs 2018-2019. Almenys la meitat de les components del col·lectiu han de reunir els requisits de participació. S’admet la participació a múltiples modalitats.
La participació a la convocatòria suposa l’acceptació íntegra de les bases. Les artistes interessades en participar han de completar els formularis d’inscripció on-line: (www.femartmostra.org/emergencies). El termini d’inscripció romandrà obert del 4 de març al 15 de juny.  El jurat d’aquesta edició esta format per: l’Equip FemArt, Nora Ancarola, DIego Marchante, Tonia Coll, Barbara Ramajo.

Artistes i projectes

Projectes artístics
«El Santuario» – Col·lectiu Akyute (Magdalena Hart, Natala Gimay i Miriam Felici)
«Espacios de ausencia» – Alba García
«Con forma de montaña» – Melin Vazquez
«El camino a casa» – Leia Goiria 
«FE MINUS» – Mireia Trujillo i Laura Castellví
«Incompreses» – Miriam Seguí

Imatge Gràfica
– Berta Vallve

Curadoria
– Declarat desert

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

Activitat – Col·lectiu

Exposició