Premi Projecte de Creació
– Akyute
Premi Imatge Gràfica
– Berta Vallve
Premi Comissariat-Curadoria
– Declarat desert
Projectes de Creació en residència:
«El Santuario»| Col·lectiu Akyute (Magdalena Hart, Natala Gimay i Miriam Felici)
Como consecuencia de la transformación veloz que ha ocurrido en nuestra sociedad desde la revolución industrial, cada vez se nos dificulta más la construcción de memorias del mundo natural. Creemos que, dentro de la era digital, nuestro compromiso excesivo con los sistemas que no giran o corresponden con la naturaleza y sus ciclos, han resultado en una dramática separación entre lo mental, lo físico y lo espiritual. Nuestra residencia en FemArt se enfocará en proyectar el futuro que envisionamos de un pasado perdido, concientizando la conección entre las mujeres y la natura. Para ello estaremos desarrollando una instalación interactiva de cocreación musical que pone en evidencia este reflejo intangible.
@akyute_
«Espacios de ausencia» | Alba García
En la habitación de mis abuelos hoy crece un jardín.
La primera acción en el terreno hoy, inhabitado por los humanos, es la propia intención de dejarlo marchar. De abrirlo al exterior y soltarlo. De reconocer en sus plantas invasoras la vida y no en las baldosas que quedan. Aceptar la ausencia y habitarla, olvidar la memoria y aceptarse vulnerables. Acompañar el recuerdo a su materización y no idealización es el método para plantear otras formas de vivir al margen de la sociedad de consumo.
«Con forma de montaña» | Melin Vazquez
Con forma de montaña es un proyecto autobiográfico pretende dar cuenta de una forma, un método de construcción de la identidad. Que no es lineal, que no está preestablecido, que nace de la forma irregular de la montaña. Toma el discurso médico hegemónico y el concepto de subjetividad para mostrar la necesidad de la autoconstrucción, de la autopercepción. De su importancia para saber quién soy.
“De camino a casa” es un proyecto instalativo feminista que pretende denunciar y subvertir el miedo que sentimos en la vía pública las socializadas como mujeres, creando contra representaciones visuales de las mujeres como sujetos activos para la resistencia y (auto)defensa rechazando de esta manera, el papel de víctimas e indefensas contra estas violencias cotidianas y usualmente invisibilizadas.
@beia.a
«FE MINUS» | Mireia Trujillo i Laura Castellví
FE MINUS és una instal·lació que recupera els episodis més importants de la Caça de Bruixes. Un genocidi misogin que ha estat estratègicament oblidat en la història i on s’assassinaren a milers de dones a fi d’instaurar el sistema patriarcal i capitalista, que segueix consolidant l’estructura política, social i econòmica actual.
Un projecte instal·latiu que ofereix un recorregut històric a través d’un conjunt de remeis naturals i peces audiovisuals; tot creant un diàleg entre temporalitats que s’uneixen en una única violència.
«Incompreses» | Miriam Seguí
Semblem tenir molt avançat el discurs de la igualtat i el feminisme, però a la pràctica diària encara amaguem les compreses sota la màniga quan anem al bany per no advertir de…? Incompreses és un projecte d’instal·lació ceràmica artística nodrit de la participació col·lectiva, integrant la menstruació amb la creativitat, la col·lectivitat i la reflexió. Amb un disseny sobre un mur cobert amb 365 compreses higièniques de porcellana, cada una diferent i única, es crea una mostra representativa de la societat femenina amb la intenció i propòsit de generar una actitud de canvi.
@mi2.jpg
Sobre EMERGÈNCIES…
FemArt proposa enguany una convocatòria artística amb perspectiva i compromís feminista per a artistes en formació. Aquesta proposta vol donar a la creació el valor constructiu d’un nou imaginari alliberat i alliberador que vegi en la producció d’objectes artístics el mitjà per a la reflexió, la crítica i la subversió del món donat.
En la paraula emergència que etimològicament significa: “l’acte de sorgir d’alguna cosa que estava submergida”, conflueixen un seguit de significats molt diversos. L’emergència fa referència a l’acte d’irrompre, elevar-se, mostrar-se però també pot remetre al sorgiment inesperat de circumstàncies que ens obliguen a prendre accions immediates; el terme al·ludeix igualment a la necessitat urgent d’assistència o cura i, finalment, s’associa al fet que una planta aflori sobre la superfície del sòl.
En aquest sentit i des de FemArt trobem que en la producció artística ressonen amb força aquestes accepcions. Les imatges artístiques es caracteritzen per irrompre inevitablement sobre el nostre món visual estable, reclamant la necessitat o urgència de desbloquejar o alliberar altres maneres de mirar. Al mateix temps que emergeixen, les imatges també descobreixen, desvetllen i assenyalen possibilitats que inspiren altres maneres de fer. Finalment, els objectes artístics (per definició artificials) emergeixen sobre la superfície del sòl d’una manera quasi orgànica fent de l’experiència artística una necessitat natural.
L’imaginari dominant patriarcal i capitalista ha instaurat un estat d’excepció permanent que dona forma legal a les il·legalitats més flagrants. Les emergències son ruptures radicals amb el transcórrer domesticat de les nostres vides i recorden l’acte legítim i orgànic d’irrompre inesperadament. Les emergències són també sortides alternatives, com ho són també les pràctiques artístiques doncs quan sembla que res és possible faciliten nous itineraris aliens a tota normativitat, no es tracta de vies d’escapada sinó de xarxes de fissures que esquerden l’statu quo.
La Mostra Emergències comença el seu itinerari per les universitats i escoles formatives d’art amb una primera proposta conceptual: Un joc semàntic de des-muntatge.
Sota el lema DES-UNI-FORMADES! Incitem al joc artístic de des-fer i des-allotjar la uni-citat, la uni-versalitat, la uni-versitat que ens vol governar. Al mateix temps que rebutgem el gènere únic o l’uni-sex….és a dir, tot allò uni-forme, formalment militaritzat, que destrueix i
assassina sensibilitats, imposant sentits únics a les relacions humanes.
En aquesta convocatòria cerquem formes alliberades de formalismes assentats, actes de fissura artística que rebutgin tot mecanisme d’homologació unívoca. Volem emergir lliures, diferents i dissidents: DES-UNI-FORMADES!
Per la realització de l’exposició DES-UNI-FORMADES se seleccionaran un total de 20 projectes que es presentaran públicament en els espais de FemArt, Ca La Dona i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.