Text

Aquest any volem posar atenció en “l’arxiva” com espai creatiu. El passat ens pesa i ens passa pel cos, la Història amb H majúscula, com les forces de l’ordre o els aparells repressius de l’Estat, ens violenta amb les seves dinàmiques de desmemòria i oblit. la Mostra d’aquest any vol posar l’accent en la reivindicació del cos, la memòria i la creativitat per sobre de la raó, la història i el discurs.

L’arxiva, com la nostra capacitat imaginativa, és una dimensió acollidora, dinàmica, inclusiva i generosa, sempre oberta a noves incorporacions i a intercanvis. El passat sobreviu en els seus objectes en un estat atenuat, fantasmagòric, però resistent, sempre a l’espera que altres persones actualitzin la seva vida proposant interpretacions que el vinculin de nou al present. L’arxiva és l’espai on els futurs possibles i les memòries de les coses resten i resisteixen el pas sovint violent de la història i l’apatia induïda del present.

La pràctica artística opera confrontant d’una manera extrema imatges del passat, repeticions i inèrcies amb innovacions rupturistes, permetent així obertures radicals del coneixement i de l’experiència. Els objectes artístics son documents de memòria de primer ordre i ens relacionen amb el passat de manera particular. Però també ens permeten anar d’allò personal a allò compartit, del fet individual al fet col·lectiu i polític.

Els cossos/objectes artístics expressen una memòria dinàmica que desborda els límits prefixats per la història o la raó i estimulen la capacitat de pensar o realitzar imatges noves. En aquesta convocatòria us convidem a regirar l’arxiva, tafanejarla, cuidarla, co-crear amb ella per tal de deixar sortir, alliberar tots els futurs soterrats i tornar-los imaginables utilitzant la pràctica artística.

Convocatòria