Com diu Martha Rosler al llibre Clase cultural. Arte y gentrificación: Las instituciones del arte y la arquitectura están muy contentas de ser arrastradas por la corriente del planteamiento urbano ligada a la clase creativa. La fábrica de automóviles de lujo BMW (…) se ha asociado con el Museo Guggenheim para crear un laboratorio (…). El “Lab” conecta con firmeza el museo, la corporación, el arte, la arquitectura y el entretenimiento con el aburguesamiento de las ciudades. La ciudadanía urbana reemplazó a otras formas de embellecimiento del aura citadina para los así llamados “ciudadanos corporativos”.
Llegeix la segona carta oberta del projecte Acció epistolar:
No em cuida la història, em cuiden les meves arxives vol.II
Tafanejar l’arxiva per imaginar el que vindrà
Aquest any la nostra residència a Emergències la dediquem també a l’arxiva. Com bé assenyala Donna Haraway, hem de «seguir amb el problema», més que donar-lo per resolt o tancat. Després d’haver dedicat la Mostra 2025 a explorar la relació entre pràctica artística i arxiva amb «No em cuida la història, em cuiden les meves arxives», enguany continuem treballant en aquesta intersecció entre pràctica artística i compromís polític, des de la nostra relació amb els arxius —els del passat, però també els del present i els que imaginem per venir.
Volem explorar com fem memòria i com projectem futurs des d’una actitud curosa amb els processos d’acumulació, oblit, memòria i trobada.
L’arxiva, com la nostra capacitat imaginativa, és una dimensió acollidora, dinàmica, inclusiva i generosa, sempre oberta a noves incorporacions i a intercanvis. El passat sobreviu als seus objectes en un estat atenuat, fantasmagòric però persistent, esperant que altres subjectes n’activin noves lectures, vinculant-lo novament al present.
L’arxiva és l’espai on els futurs possibles i les memòries dissidents resisteixen el pas, sovint violent, de la història, així com l’apatia induïda del present.
La pràctica artística opera confrontant d’una manera radical les imatges del passat, les repeticions i les inèrcies amb gestos disruptius i innovadors, obrint així escletxes per a noves formes de coneixement i experiència. Els objectes artístics són documents de memòria de primer ordre i ens connecten amb el passat de manera específica i sensible. Però també ens permeten transitar d’allò personal a allò compartit, del fet individual al fet col·lectiu i polític.
Els cossos-objectes artístics expressen una memòria dinàmica, que desborda els límits imposats per la història o la raó, i estimulen la capacitat de pensar i imaginar altres imatges, altres mons.
En aquesta convocatòria us convidem a regirar l’arxiva, tafanejar-la, cuidar-la i co-crear amb ella, per tal de deixar sortir i alliberar tots els futurs soterrats i tornar-los imaginables a través de la pràctica artística.
📅 Dijous 24 d’abril 🕓 De 16 h a 18:30 h 📍 Ca la Dona (C. Ripoll, 25, Barcelona)
Taller creatiu vinculat a l’obra Los paisajes de Marina Ginestà de la Mostra FemArt No em cuida la història, em cuiden les arxives, conduït per Nani Miras, artista visual.
🔹 Descobrirem com es van fer les animacions del documental exposat a la mostra. 🔹 Crearem escenaris, personatges i petites històries utilitzant objectes quotidians, sorra de platja, retalls de fotografies i molt més. 🔹 Experimentarem amb la tècnica stop-motion (animació fotograma a fotograma). 🔹 No cal experiència prèvia! És un espai per a explorar i imaginar. 🔹 Una gran oportunitat per descobrir com fer cinema d’animació amb materials senzills i quotidians.
📩 Places limitades. Amb inscripció prèvia a través d’aquest formulari:
A FemArt -Conspiracions transfeministes per l’acció i la crítica artística-, entenem l’art com un espai de trobada i reflexió, un lloc on generar noves perspectives i formes de pensament dissidents. A través d’exposicions, programes de formació, residències…, però també d’articles. Perquè sí, a FemArt també FemArt(icles). I volem aprofitar aquesta entrada per a fer visible aquesta tasca, que podeu trobar a femartmostra.org/articles-2
Fes una ullada a l’últim publicat, dins una línia d’ACCIÓ EPISTOLAR que tot just acabem de començar:
Aquest any volem posar atenció en “l’arxiva” com espai creatiu. El passat ens pesa i ens passa pel cos, la Història amb H majúscula, com les forces de l’ordre o els aparells repressius de l’Estat, ens violenta amb les seves dinàmiques de desmemòria i oblit. la Mostra d’aquest any vol posar l’accent en la reivindicació del cos, la memòria i la creativitat per sobre de la raó, la història i el discurs.
L’arxiva, com la nostra capacitat imaginativa, és una dimensió acollidora, dinàmica, inclusiva i generosa, sempre oberta a noves incorporacions i a intercanvis. El passat sobreviu en els seus objectes en un estat atenuat, fantasmagòric, però resistent, sempre a l’espera que altres persones actualitzin la seva vida proposant interpretacions que el vinculin de nou al present. L’arxiva és l’espai on els futurs possibles i les memòries de les coses resten i resisteixen el pas sovint violent de la història i l’apatia induïda del present.
Amb lis artistes: aïda e. borràs Anna Fando Morell Dèlia Rodríguez Camins Helena Pérez Inma Ramos Pizarro La Erreria (House of Bent) La Metro Maira Colín Mariona Ribas Mireia Ludevid i Llop Nani Miras i amigas piliparra i Sílvia Terol Ledesma Raquel Marcos / Solomillx Xeito Fole i Andrea Corrales Charlotte Nordgren Sewell
El 6 de febrer a les 18.30h inaugurem l’exposició resultant de la sisena edició d’Emergêncies dedicada a treballar sobre la convocatòria «Del museo también se sale» Desintoxicacions artístiques des del compromís, els afectes i les pràctiques col·lectives amb l’acompanyament de formadoris i activistes: Oblicua Lab, Kekena Corvalán, Camila Opazo-Sepúlveda, Francisco Godoy Vega (Colectivo Ayvu), Ce Quimera, Nancy Garín, Kanno, Lucia Piedra, Núria Güell i la col·lectiva FEMARRRT.
«TOT EL QUE NO HI CAP escoltar, suar, plorar, menjar, cridar…» Parteix de tot allò que no hi cap dins del món de l’art, entès com a indústria cultural. Tot allò que queda fora dels formats, de les expectatives, dels discursos oficials. Tot allò que no es pot mesurar, etiquetar o vendre. Tot això és aquí, en aquest excés, en aquest desbordament dels afectes, del compromís i de la creació col·lectiva, on la pràctica artística pren sentit per a nosaltres.
Tornem a celebrar la residència col·lectiva Emergêncies amb el treball de lis artistis: laMetro . TAULXS Eva+Berta+Pat+Krina . Gaia Z . Isabel Val Sánchez . medusaconfusa . Flora . Ioanna Gkotzampougiouki . Laura . Aimarito
Aquest any volem posar atenció en “l’arxiva” com espai creatiu. El passat ens pesa i ens passa pel cos, la Història amb H majúscula, com les forces de l’ordre o els aparells repressius de l’Estat, ens violenta amb les seves dinàmiques de desmemòria i oblit. la Mostra d’aquest any vol posar l’accent en la reivindicació del cos, la memòria i la creativitat per sobre de la raó, la història i el discurs.
L’arxiva, com la nostra capacitat imaginativa, és una dimensió acollidora, dinàmica, inclusiva i generosa, sempre oberta a noves incorporacions i a intercanvis. El passat sobreviu en els seus objectes en un estat atenuat, fantasmagòric, però resistent, sempre a l’espera que altres persones actualitzin la seva vida proposant interpretacions que el vinculin de nou al present. L’arxiva és l’espai on els futurs possibles i les memòries de les coses resten i resisteixen el pas sovint violent de la història i l’apatia induïda del present.
La pràctica artística opera confrontant d’una manera extrema imatges del passat, repeticions i inèrcies amb innovacions rupturistes, permetent així obertures radicals del coneixement i de l’experiència. Els objectes artístics son documents de memòria de primer ordre i ens relacionen amb el passat de manera particular. Però també ens permeten anar d’allò personal a allò compartit, del fet individual al fet col·lectiu i polític.
Els cossos/objectes artístics expressen una memòria dinàmica que desborda els límits prefixats per la història o la raó i estimulen la capacitat de pensar o realitzar imatges noves. En aquesta convocatòria us convidem a regirar l’arxiva, tafanejarla, cuidarla, co-crear amb ella per tal de deixar sortir, alliberar tots els futurs soterrats i tornar-los imaginables utilitzant la pràctica artística.
> inscripcions
Per participar cal que es presentin, a traves del següent formulari:
Des del 2 de desembre de 2024 fins al 23 de febrer de 2025
> selecció
El jurat que seleccionarà les propostes estarà format per feministes vinculades al món de les arts.
> exposició
Les obres seleccionades formaran part de la Mostra que FemArt oferirà des de mitjans de març fins a finals de maig de 2025, a l’espai expositiu de Ca La Dona.
> participació
La mostra està oberta a la participació de totes les dones, lesbianes i trans que ho desitgin.
Es poden presentar obres i projectes de qualsevols vessant artística, sempre que girin entorn a la temàtica d’aquesta edició.
> obres
Aquest any volem treballar amb projectes que parteixin de fons documentals, que generin recopilatoris o arxives, que activin o rescatin documents o que proposin organitzar memòries col·lectives.
Aquest any volem posar atenció en “l’arxiva” com espai creatiu. El passat ens pesa i ens passa pel cos, la Història amb H majúscula, com les forces de l’ordre o els aparells repressius de l’Estat, ens violenta amb les seves dinàmiques de desmemòria i oblit. la Mostra d’aquest any vol posar l’accent en la reivindicació del cos, la memòria i la creativitat per sobre de la raó, la història i el discurs.
L’arxiva, com la nostra capacitat imaginativa, és una dimensió acollidora, dinàmica, inclusiva i generosa, sempre oberta a noves incorporacions i a intercanvis. El passat sobreviu en els seus objectes en un estat atenuat, fantasmagòric, però resistent, sempre a l’espera que altres persones actualitzin la seva vida proposant interpretacions que el vinculin de nou al present. L’arxiva és l’espai on els futurs possibles i les memòries de les coses resten i resisteixen el pas sovint violent de la història i l’apatia induïda del present.
La pràctica artística opera confrontant d’una manera extrema imatges del passat, repeticions i inèrcies amb innovacions rupturistes, permetent així obertures radicals del coneixement i de l’experiència. Els objectes artístics son documents de memòria de primer ordre i ens relacionen amb el passat de manera particular. Però també ens permeten anar d’allò personal a allò compartit, del fet individual al fet col·lectiu i polític.
Els cossos/objectes artístics expressen una memòria dinàmica que desborda els límits prefixats per la història o la raó i estimulen la capacitat de pensar o realitzar imatges noves. En aquesta convocatòria us convidem a regirar l’arxiva, tafanejarla, cuidarla, co-crear amb ella per tal de deixar sortir, alliberar tots els futurs soterrats i tornar-los imaginables utilitzant la pràctica artística.
