Archivo de la categoría: EMERGENCIES

Emergêncies.6 «Del museo también se sale» Desintoxicacions artístiques des del compromís, els afectes i les pràctiques col·lectives

Convocatòria oberta fins l’1 de setembre

Text

Les pràctiques artístiques, les experiències imaginatives mai van ser fetes per a estar en el museu. Les formes creatives, allò que englobem dins de la ja absolutament innòcua paraula art, no van néixer per a viure, limitades, sotmeses i recloses dins d’una institució que les vol governar.

Les arts, la imaginació i la creativitat són pràctiques relacionals, encarnades i sempre ja col·lectives, afectives. Captar el món, és sempre una qüestió de cos, de posar el cos. Les pràctiques artístiques són els jocs inventius que articulem per a fer front al món que ens travessa, per a comprendre-ho, per a comprometre’ns, per a transformar-lo.

Quan lis artistes vam decidir bolcar tota la nostra força imaginant i creativa a entrar en el museu? Quan ens vam enganxar a aquest narcòtic? Quan vam confondre vida i institució, art i diners, treball i activisme, exposició amb revolució? Quan la institució és l’única cosa que som o volem ser? Per què volem estar tancades, podent ser lliures?

El manteniment d’“el que hi ha”, és l’única forma operativa en la qual els CIStemes conservadors i reaccionaris i també neoliberals empren i promouen les pràctiques artístiques i la cultura visual, no des del seu vessant transformador, sinó obedient, re-productora de món. A aquest procés l’anomenem NECROCREATIVITAT.

Les lluites i moviments de base decoloniales, transfeministas i LTBIQ+ han afectat els museus, els han fet sortir els colors, han denunciat el seu fals rigor, el seu compromís condescendent, els han forçat i continuen forçant a sacsejar-se la pols de segles de processos de desmemòria i oblit.

Aquest procés era i és imparable, perquè les institucions (els museus) sempre ens necessitessin i no al revés. És de les nostres lluites, cossos i imaginació que aquestes extreuen la seva energia instituïen. Sense pràctiques artístiques, sense col·lectivitats, sense carrer, sense desitjos, sense afectes, sense lluita no hi ha institució. Fa tant de temps que intentem entrar en el museu que ens oblidem de com sortir.

En aquesta edició d’emergències ens plantegem juntis com les pràctiques artístiques poden denunciar els processos extractivistes imperants en les institucions culturals, quin lloc okupen les arts fora del museu, com articular aliances rebels polític-creatives que ens ajudin a desenganxar-nos de l’obediència, la repetició i la dictadura d’“el que hi ha” Amiguis del museu també se’n surt, sortim-ne juntis!

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

TítolDataMediació
Sessió d’acollida a Emergències.6FemArt
Bloc 1. Compromís*Per confirmar
Bloc 2. Afectes*Per confirmar
Bloc 3. Pràctiques col·lectives*Per confirmar
Acompanyament de projectes*Per confirmar







Emergencies.V Conspiracions isòpteres: plans creatius per a la desordenació de l’espai públic

Convocatoria oberta fins al 3 de setembre

Text

“A mi se m’acut una cosa i és menjar-me un monument que m’incomoda cada cop que passo caminant i el veig”.Anònima

En aquesta cinquena edició de la residència Emergències, volem posar l’accent en la relació conflictiva entre la composició de la ciutadania i les construccions i normatives de les ciutats que habitem, en els processos d’amnèsia o memòria que els seus monuments i emblemes provoquen, en els processos de gentrificació i en els diferents sectors  humans que convivim en l’àmbit urbà.

Les conspiracions han estat sempre plans secrets per enderrocar el poder i l’ordre establert i és per això que en aquesta residència volem induir, en l’espai públic, mecanismes alternatius i innovadors de desordre a partir de pràctiques artístiques. I ens inspirem en el fer de les nostres veïnes, les isòpteres, insectes socials conegudes com a termites, arnes i formigues blanques, que desenvolupen la seva vida principalment en comunitats i colònies. Són organitzacions amb un objectiu comú: la supervivència en un territori hostil.

El nostre objectiu busca, des de la praxi crítica i creativa trastocar el funcionament de l’estructura legal, capitalista, patrimonial, patriarcal, capacitista i colonial que ens vol dòcils i obedients.

Les ciutats han estat, des de finals de l’edat mitjana, els principals escenaris des d’on assistim al desenvolupament i perpetuació del sistema de producció capitalista, colonial i patriarcal. Les ciutats, els seus edificis i espais públics, expressen els desitjos i interessos de la  classe social que les ha promogut, així com els símptomes que la delaten i la posen en qüestió. La urbanització és un fet central per a la supervivència del capitalisme i, per tant, la ciutat és també un espai susceptible de convertir-se en l’objecte central d’una lluita social i política.

Per lluitar en condicions innovadores i sorprenents, per fer front a la realitat sistèmica urbana, la pràctica artística, com a pràctica imaginativa i experimental inclusiva, proposa un canvi del concepte ciutat com un nou territori d’intercanvis i relacions a partir d’explorar formes alternatives de convivència. Les conspiracions isòpteres manifesten una resistència organitzada que desordena i erosiona tota realitat donada. 

La convocatòria d’aquest any s’articula, com sempre, al voltant d’un seguit de trobades intercanvis, tallers i formacions, on explorarem les possibilitats expressives i les traduccions artístiques de diferents lluites i resistències col·lectives a través de 4 “plans” temàtics principals: 1) Contra l’amnèsia colonial, 2) Contra la desmemòria històrica, 3) Okupació i xarxes comunitàries contra la gentrificació, 4) Cossos, territoris i carrer.

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

TítolDataMediació
Sessió d’acollida a Emergències.VFemArt
Planificació del pla. Consideracions prèvies a la conspiració. FemArt
PLA A: Contra l’amnèsia colonialCamila Opazo-Sepúlveda
PLA B: Contra la desmemòria històricaTeresa Lanceta
PLA C: Okupació i xarxes comunitàries contra la gentifricació*Per confirmar
PLA D: Cossos, territoris i carrerNancy Garín
Cura i mediacióIda Barbati Valentina Gaia Lops
Trobada ambTropidelia (artista)
Trobada ambLucía Piedra
Cura i mediacióCol·lectiu Pirulís
Trobada ambNúria Güell

Exposició

Emergêncies.4 Formes d’escapisme: contra la disciplina, el control i la conquesta.

Text

Arranquem la quarta edició d’Emergêncies amb una proposta titulada Formes d’escapisme: contra la disciplina, el control i la conquesta. Volem recuperar el concepte «escapisme» per explorar, des de les pràctiques artístiques, formes de resistència davant els múltiples aparells de disciplina, control i conquesta que ens volen dòcils i submises.

“Escapisme” és una adaptació de la paraula anglesa escapism, que començà a usar-se durant la segona meitat del segle XIX per a referir-se als a les actuacions públiques que practicaven certes artistes que
mostraven l’habilitat de poder escapar-se d’;espais tancats o de
deslligar-se de cordes, cadenes o camises de força i diversos paranys.

En aquesta Europa fortalesa, capitalista, patriarcal i racista les formes
d’escapisme esdevenen una activitat creativa i subversiva que requereix
imaginació i confiança en què és possible transgredir la realitat més opressiva.

Les pràctiques artístiques, com les lluites i moviments de base, comparteixen la inquietud i la confiança de les escapistes del segle XIX. Tota activitat creativa no és altra cosa que una resistència contra la norma, contra la tendència habitual, una forma d’escapisme de les convencions i les inèrcies establertes. Un exercici experimental de risc que torna possible i realitzable l’impossible.

La convocatòria d’aquest any s’articula, com sempre, al voltant d’un seguit de formacions i tallers. Aquestes, exploraran les possibilitats expressives i traduccions artístiques de diferents lluites i resistències col·lectives a través de tres eixos temàtics que ens faran de paraigües conceptual: la disciplina, el control i la conquesta.

Artistes i projectes

Projectes artístics:
No pintes sola – Solomillx (Raquel Marcos)
Esperant l’incendi – Silvia Ramos Montes
Esdevenir dunes – Maybuch Victorel
Adquireix-la – Shetza Chicacausa
Dislocació – Lidia Prieto i Claudia Serrano
Des de la tendresa – Montserrat del Moral (Periviri)
Un nus també és una abraçada – Montserrat Aránega

Projecte de curaduria:
Les desertores – Helena Muñoz i Yaiza Berrocal

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

TítolDataMediació
Presentació15/09/2022FemArt i Muntsa Otero
Punitivisme i alternatives al sistema penitenciari22/09/2022Salhaketa NafarroaAssociació de suport a persones preses i els seus familiars. Una associació anticarcerària i antipunitivista que advoca per l’abolició de les presons, del sistema penal, i més àmpliament per l’abolició de la cultura del càstig.
Alternatives col·lectives davant la repressió29/09/2022Colze a colze Col·lectiu que sorgeix per afrontar plegades la repressió que pretén dissuadir-nos, immobilitzar-nos, desanimar-nos. El seu treball busca poder analitzar la utilització actual que s’està fent de l’aparell antiterrorista i com s’està emprant contra diferents sectors de la dissidència política a nivell de l’Estat espanyol i a nivell europeu.
Feminisme postcolonial i interseccionalitat6/10/2022Flor BrizuelaDoctora en Dret i Ciències Polítiques i investigadora del Seminari de Filosofia i Gènere de la Universitat de Barcelona. Especialitzada en drets humans, interculturalitat, colonialitat i feminismes contra-hegemònics. Participa en diferents col·lectius de base amb perspectiva feminista i antiracista.
Recuperació de la memòria de resistència i lluita de dones i dissidències13/10/2022Maria Rodó Zarate
Activista feminista i doctora en geografia, investiga des d’una perspectiva interseccional, espacial i emocional, qüestions com el dret a la ciutat, la violència de gènere o la LGTBIfòbia. Azadi Jin – La Màquia Grup transfeminista autònom. Inspirat en la #Jineolojî i de solidaritat internacionalista. Volen recuperar i narrar la memòria transfeminista. 
Formes d’escapisme a les fronteres20/10/2022Dones x Dones Grup feminista antimilitarista de Ca la Dona que neix el 1992 per a donar resposta als crims contra les dones a la guerra de Bòsnia-Hercegovina. El seu objectiu és la pràctica de solidaritat i relació amb dones d’altres països que es troben en conflictes diversos.
La col·laboració com a creació: fugir de la il·lusió de l’artista geni27/10/2022Mireia SallarésArtista visual, treballa com a realitzadora independent de documentals. Artista compromesa amb les arts com a pràctica transformadora i el vídeo com una via d’investigació antropològica, però també com un instrument narratiu, capaç de produïr relat a partir de la complexitat de la realitat.
«Toda obra de arte es un delito no cometido»: els talents escapistes de la Núria Güell3/11/2022Núria GüellArtista visual que desenvolupa projectes a partir de conflictes socials o polítics i que genera pràctiques de confrontació, qüestionament d’evidències i de convencions morals. 
Resistència migrant i col·lectivitat10/11/2022Las Migras de Abya Yala Col·lectiva artística de dones llatinoamericanes creada per accionar treballs artístics i  feminismes del Sud a través de disciplines com la fotografia, el periodisme literari, la il·lustració o el tèxtil.
«Idas», pròfugues de la norma-litat17/11/2022Silvia LimiñanaActivista anticapacitista i queer que desplega el seu treball artístic al voltant del llenguatge de les xarxes socials, relats i videocreació. Va formar part de la tercera edició d’Emergêncies.

Exposició

NO HI HA EXPOSICIÓ
Això és un aniversari, una fira, una festa, un recital, un ritual, un joc de màscares i una cerimònia.

Emergêncies.3 TEKOPORÃ

Text

Un any més obrim la convocatòria Emergêncies.3, i per celebrar tres anys de creació i formació compartida us proposem, en aquesta edició, deixar-nos portar per les possibilitats experimentals i creatives associades al concepte tekoporâ.

El mot tekoporâ és d’origen guaraní i està format per dues paraules: tekó que significa “manera pròpia de ser”, cultura, i porã que anomena simultàniament la bellesa i el bé. Tekoporã fa, per tant, referència a la bellesa i al bé en la manera de viure d’una comunitat: el seu bon viure col·lectiu, el viure amb bellesa i satisfacció. Entenem bellesa i bé, aquí i ara, com a una forma de vida sostenible, curosa i creativa que no vol dir una forma específica de fer, ni un ideal universal ètic, sinó que opera i és troba en la dimensió de les pràctiques de convivència, de suport mutu i de relació harmònica amb l’entorn. Tanmateix, resulta cada cop més difícil en els països occidentals, tan patriarcals encara, tan racistes, colonialistes i capitalistes, trobar paraules com aquesta, que puguin recollir i condensar un sentit poètic, però també polític, la bellesa del fet comú, del l’acció col·lectiva i de l’aprenentatge cooperatiu com a motors de la bona vida.

Aquest projecte que hem volgut també anomenar tekopora vol investigar les possibilitats dels objectes artístics com a dispositius de cura(doria) i com a pràctiques político-creatives que operen mitjançant la imaginació viva i activa. Aquesta íntima relació entre l’acció imaginària i la praxi política revolucionaria ha estat àmpliament teoritzada, però poques vegades explorada (experimentada) des de la intersecció mateixa entre art i activisme.

Els dispositius de cura són el resultat d’una activitat de confiança radical en les capacitats que té una comunitat, en l’autogestió i el suport mutu.  Quan parlem de dispositius de cura(duria) volem fer també un exercici de des-museïtzació de la tasca curatorial i creativa i fer èmfasi al mateix temps en les relacions, connexions i intercanvis creatius i experimentals que conformen tota disposició per a la cura. El tipus d’experiències que volem explorar ena questa tercera edició d’Emergències són aquells que resulten de la interrupció i/o estímul que produeix en la pràctica artística una realitat social determinada.

A través de l’exploració i recerca col·laborativa de les experiències comunitàries de vida i resistència vinculades al concepte de tekoporã, volem investigar i treballar, amb disposició de cura, espais de reflexió i experimentació rescatats, reivindicats o inventats per les lluites col·lectives. Volem generar nous àmbits de vinculació entre les pràctiques artístiques i les socials, polítiques i econòmiques que potencien allò comú implicant-se mútuament.

Artistes i projectes

Contra-relatos – The Proximity Movement (TPM) format per Daniela Savalli, Marta Minguell, Catalina Ansaldi i Ana Karen Orozco
Que arda – Paula Costantino
Capítulo 3: Crisálida – Liliana Díaz García
Panot Rosa (Ensayo 2) – Elda Ortiz
6m2 – Betiana Barros
Cicatrius – Aurembiaix Ainsa

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

TítolDataMediació
Presentació13/09/2021FemArt i Artemorralla.Sessió d’acollida i introducció al P.A.F.F.
Introducció al programa formatiu 20/09/2021FemArt i Artemorralla.Idees clau:Tekoporã, pensar la pràctica artística com a pràctica desuport mutu, vincles entre art i activisme, creació d’imaginaris deresistència i contramemòria.
Relacions entre art i pràctiques polítiques28/09/2021Nancy GarínDinàmiques i refl exions al voltant del vincle entre art i pràctiques polítiques disidents.
Estils de vida comunitaris, sostenibles i participatius5/10/2021Voltes CooperativaSessió on plantejar la creació des d’estils de vida comunitaris, situantla idea de viure en comunitat al centre, allunyant-se de logíquesrelacionals capitalistes.
Rebutjar l’statu quo a través de la tecnologia i lespràctiques feministes14/10/2021Feminist Ninja i Quimera Rosa.Sessió des d’on abordar el hacktivisme i biohacking com eines col·lectives de rebuig de l’statu quo.
La gestió del desig com a qüestió col·lectiva19/10/2021Paula Constantino.Dinàmiques sobre l’aproximació artística de la gestió del desig com aqüestió col·lectiva.
Generar espais de resistència a l’Europa capitalista26/10/2021Afroféminas i Las Migras de Abya Yala.Dinàmiques sobre com generar espais de resistència a territoriscolonialistes, com l’Europa capitalista. Així sobre com s’organitza elcol·lectiu artístic a espais hostils.
Posada en comú dels projectes des d’una perspectivaanticapacitista, antirracista i anti-institucional2/11/2021Marikarmen Free.Posada en comú de les obres desenvolupades al llarg d’Emergències,junt amb l’equip curatorial. Es proposen estratègies per realitzar unamostra accesible i anti-institucional.
La pràctica (cura)torial com espai de cures 9/11/2021Lucía Egaña.Sessió de tancament on revisar pràctiques curatorials com espai decures i afectes.

Exposició

Afectar-se entre si
Interferències entre cossos i comunitats

Emergêncies.2 HABITAR

Text

FemArt obre la convocatòria de la segona edició de la residència col·lectiva EMERGÈNCIES, un espai de trobada entre artistes en formació, estudiants de l’àmbit de les humanitats i la cultura, activistes feministes de Ca La Dona, artistes vinculades al projecte FemArt, teòriques i acadèmiques. EMERGÈNCIES planteja un programa de residències artístiques per a col·lectius o persones individuals que s’articula en dues modalitats de treball: La realització de projectes artístics i la realització d’un projecte de comissariat col·lectiu que inclogui l’adequació o adaptació de l’exposició dels projectes per a públic divers, sempre en relació amb una temàtica proposada per l’equip de FemArt. Aquest any volem treballar la crisis de l’habitatge que patim des de fa anys però que la pandèmia del Covid-19 ha agreujat.

FemArt proposa enguany una convocatòria artística amb perspectiva i compromís feminista per a artistes en formació. Aquesta proposta vol donar a la creació el valor constructiu d’un nou imaginari alliberat i alliberador que vegi en la producció d’objectes artístics el mitjà per a la reflexió, la crítica i la subversió del món donat. En la paraula emergència que etimològicament significa: “l’acte de sorgir d’alguna cosa que estava submergida”, conflueixen un seguit de significats molt diversos. L’emergència fa referència a l’acte d’irrompre, elevar-se, mostrar-se però també pot remetre al sorgiment inesperat de circumstàncies que ens obliguen a prendre accions immediates; el terme al·ludeix igualment a la necessitat urgent d’assistència o cura i, finalment, s’associa al fet que una planta aflori sobre la superfície del sòl. En aquest sentit i des de FemArt trobem que en la producció artística ressonen amb força aquestes accepcions. Les imatges artístiques es caracteritzen per irrompre inevitablement sobre el nostre món visual estable, reclamant la necessitat o urgència de desbloquejar o alliberar altres maneres de mirar. Al mateix temps que emergeixen, les imatges també descobreixen, desvetllen i assenyalen possibilitats que inspiren altres maneres de fer. Finalment, els objectes artístics (per definició artificials) emergeixen sobre la superfície del sòl d’una manera quasi orgànica fent de l’experiència artística una necessitat natural. L’imaginari dominant patriarcal i capitalista ha instaurat un estat d’excepció permanent que dona forma legal a les il·legalitats més flagrants. Les emergències son ruptures radicals amb el transcórrer domesticat de les nostres vides i recorden l’acte legítim i orgànic d’irrompre inesperadament. Les emergències són també sortides alternatives, com ho són també les pràctiques artístiques doncs quan sembla que res és possible faciliten nous itineraris aliens a tota normativitat, no es tracta de vies d’escapada sinó de xarxes de fissures que esquerden l’statu quo.

Artistes i projectes

Contra-relatos – The Proximity Movement (TPM) format per Daniela Savalli, Marta Minguell, Catalina Ansaldi i Ana Karen Orozco
Que arda – Paula Costantino
Capítulo 3: Crisálida – Liliana Díaz García
Panot Rosa (Ensayo 2) – Elda Ortiz
6m2 – Betiana Barros
Cicatrius – Aurembiaix Ainsa

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

TítolDataMediació
Archivo  encuerpado y memoria de los movimientos sociales y el feminismo6/11/2020CENTRO DOCUMENTACIÓN CA LA DONA
Mercè Otero  Vidal
Lucha contra la especulación y para el acceso a una vivienda digna13/11/2020SINDICATD’HABiTATGE 
Nuni
Arquitectura i urbanisme comunitari14/11/2020COOPERATIVAVOLTES  
Marina Sanahuja Beltrán

Tema: Okupación desde una perspectiva no binaria y procesos de empoderamiento desde la resistencia a los desahucios
20/11/2020Marikarmenfree
Feminisme i lluites de vivenda21/11/2020SINDICAT HABITATGEPOBLE SECPepa
Comisariado y conceptualización de proyectos entre el arte y el activismo27/11/2020TUTORÍA COLECTIVALucía Egaña Rojas 
ómo encarar y cerrar proyectos artísticos.28/11/2020udit Vidiella  PagèsTUTORÍA COLECTIVA
Arquitectura i urbanisme feminista3/12/2020COL·LECTIU PUNT 6Roser  Casanovas
Arte y activismo, un recorrido general  poniendo atención en los proyectos sobre la vivienda4/12/2020TUTORÍA COLECTIVA
Elena Fraj Herranz

Exposició

https://www.emergencies2.org/

Emergêncies.1 DES-UNI-FORMADES

Text

Emergències

FemArt proposa enguany una convocatòria artística amb perspectiva i compromís feminista per a artistes en formació. Aquesta proposta vol donar a la creació el valor constructiu d’un nou imaginari alliberat i alliberador que vegi en la producció d’objectes artístics el mitjà per a la reflexió, la crítica i la subversió del món donat.

En la paraula emergència que etimològicament significa: “ l’acte de sorgir d’alguna cosa que estava submergida”, conflueixen un seguit de significats molt diversos. L’emergència fa referència a l’acte d’irrompre, elevar-se, mostrar-se però també pot remetre al sorgiment inesperat de circumstàncies que ens obliguen a prendre accions immediates; el terme al·ludeix igualment a la necessitat urgent d’assistència o cura i, finalment, s’associa al fet que una planta aflori sobre la superfície del sòl.

En aquest sentit i des de FemArt trobem que en la producció artística ressonen amb força aquestes accepcions. Les imatges artístiques es caracteritzen per irrompre inevitablement sobre el nostre món visual estable, reclamant la necessitat o urgència de desbloquejar o alliberar altres maneres de mirar. Al mateix temps que emergeixen, les imatges també descobreixen, desvetllen i assenyalen possibilitats que inspiren altres maneres de fer. Finalment, els objectes artístics (per definició artificials) emergeixen sobre la superfície del sòl d’una manera quasi orgànica fent de l’experiència artística una necessitat natural. 

L’imaginari dominant patriarcal i capitalista ha instaurat un estat d’excepció permanent que dona forma legal a les il·legalitats més flagrants. Les emergències son ruptures radicals amb el transcórrer domesticat de les nostres vides i recorden l’acte legítim i orgànic d’irrompre inesperadament. Les emergències són també sortides alternatives, com ho són també les pràctiques artístiques doncs quan sembla que res és possible faciliten nous itineraris aliens a tota normativitat, no es tracta de vies d’escapada sinó de xarxes de fissures que esquerden l’statu quo. 

La Mostra Emergències comença el seu itinerari per les universitats i escoles formatives d’art amb una primera proposta conceptual: Un joc semàntic de des-muntatge. 

Sota el lema DES-UNI-FORMADES! Incitem al joc artístic de des-fer i des-allotjar la uni-citat, la uni-versalitat, la uni-versitat que ens vol governar. Al mateix temps que rebutgem el gènere únic o l’uni-sex….és a dir, tot allò uni-forme, formalment militaritzat, que destrueix i assassina sensibilitats, imposant sentits únics a les relacions humanes. 

En aquesta convocatòria cerquem formes alliberades de formalismes assentats, actes de fissura artística que rebutgin tot mecanisme d’homologació unívoca. Volem emergir lliures, diferents i dissidents: DESUNIFORMADES! 

Per la realització de l’exposició DES-UNI-FORMADES se seleccionaran un total de 20 projectes que es presentaran publicament en els espais de FemArt, Ca La Dona i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

MODALITATS:
Projecte de Creació
Disseny gràfic
Curaduria
Poden presentar-se totes les creadores i col·lectius artístics nacionals o estrangers que comptin amb una matrícula en alguna de les universitats o centres de formació artística (escoles d’art o cicles formatius i batxillerat artístic) del territori vigents en el curs 2018-2019. Almenys la meitat de les components del col·lectiu han de reunir els requisits de participació. S’admet la participació a múltiples modalitats.
La participació a la convocatòria suposa l’acceptació íntegra de les bases. Les artistes interessades en participar han de completar els formularis d’inscripció on-line: (www.femartmostra.org/emergencies). El termini d’inscripció romandrà obert del 4 de març al 15 de juny.  El jurat d’aquesta edició esta format per: l’Equip FemArt, Nora Ancarola, DIego Marchante, Tonia Coll, Barbara Ramajo.

Artistes i projectes

Projectes artístics
«El Santuario» – Col·lectiu Akyute (Magdalena Hart, Natala Gimay i Miriam Felici)
«Espacios de ausencia» – Alba García
«Con forma de montaña» – Melin Vazquez
«El camino a casa» – Leia Goiria 
«FE MINUS» – Mireia Trujillo i Laura Castellví
«Incompreses» – Miriam Seguí

Imatge Gràfica
– Berta Vallve

Curadoria
– Declarat desert

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

Exposició