
Text
Hem vist coses que mai no creuríeu!… (Blade Runner, 1982)
Fer del joc artístic creatiu, super-real, re-significatiu, tendre, divertit, irònic, irreverent, provocatiu… , un acte revolucionari a-temporal: imaginar i fer allò que hagués pogut ser i no fou, però que pot ser encara. Contramemòria: Oblidem l’oblit! (Presentació de la Mostra FemArt de 2016 “Contramemòria, oblidem l’oblit!”)
L’any 2018 farà 25 anys que la Mostra FemArt convoca anualment a artistes (dones, lesbianes, trans…) de tot el món a participar en una exposició feminista on l’art esdevé l’escenari i l’objecte mediador per a la discussió i la reflexió crítiques al voltant del nostre present més immediat. FemArt és un dels projectes referencials de Ca la Dona i està impulsat per un grup d’activistes especialistes de l’àmbit que treballem de manera voluntària per a oferir alternatives culturals de marcat compromís polític a la ciutat de Barcelona.
Des de FemArt entenem els objectes artístics com a dispositius privilegiats per a la promoció del pensament crític i la mediació d’espais on es desenvolupin pràctiques socials subversives i feministes. Els objectes artístics esdevenen, com diria Walter Benjamin, vies d’entrada (sempre per les portes del darrera) al coneixement, i posterior desmuntatge, de les experiències de vida hegemòniques.
Entenem totes les produccions artístiques, concebudes fora dels circuits dominants, com a eines contra la governança establerta i per alliberar possibilitats i vies alternatives de vida. Seguint a Griselda Pollock, FemArt voldria trencar les dinàmiques habituals de les institucions museístiques i promoure un lloc de trobada entre objectes visuals i persones, fora de l’ordre simbòlic establert.
Sabem que la història de la humanitat només fa referència a la meitat del món, La humanitat que, per gran part de l’altra meitat, podria traduir-se per “Homo-unitat!”, un concepte carregat de ressonàncies feixistes. I, com que la història (la histèria masculina feta discurs) és una narració interessada, la nostra memòria és una memòria induïda/ segrestada.
Però és obvi que no ens conformem en haver estat allò exclòs d’un relat, d’una visió del món. No volem ser el descuit d’un discurs ni el seu constructe. I no hem de buscar-nos darrera l’oblit patriarcal ni en allò no dit per qui controla la paraula. No volem situar-nos en els racons d’aquesta història.
Les pràctiques artístiques feministes ens permeten no només denunciar la falsetat empírica de fet que estructura els discursos dominants sobre la realitat, sinó més important encara, delaten l’entramat conceptual que els conforma. Les formes artístiques, en tant que produccions nòmades entre conscients i inconscients, col·loquen l’activitat creativa/imaginativa al centre de tots els processos de relació amb el món, permetent, així, la irrupció i trobada de múltiples sensibilitats alhora.
Aquest fet propicia formes de relació que van més enllà d’un passat esbiaxat y segrestat on ens volen presoneres i obren les nostres pròpies possibilitats de futur.
El nostre present se sap distòpic, vivim en un temps pòstum com diu Marina Garcés, un temps on qualsevol projecte esdevé utòpic, doncs “l’absolutisme de l’ara” ens condemna a tenir la sensació de que res es pot fer. Pèro també es un temps on la imaginació pot tenir camí i, com diu Hanna Arendt coincidint amb Goya, la imaginació és una facultat política. Recordem que les imatges son, igualment, testimonis plens de potència.
Sovint pensem que la ubiqüitat de l’art, es a dir, la seva aparent facilitat per deixar-se dir qualsevol cosa, el converteix en un divertiment, en un espectacle (en una distracció que estimula els nostres sentits, una activitat lúdica situada més enllà de tot i per tant no vinculant). Però, què passaria si entenem aquesta ubiqüitat com una petjada resistent de tot allò que no s’ha dit o que encara està per dir. La capacitat de l’art per estat “a tot arreu” el converteix en un testimoni material, objectes/imatges, a través de les quals es manifesten les idees, no tant de la grandesa de l’espècie humana, sinó precisament de les seves paradoxes, desigualtats, diferències i relacions de poder.
Cada proposta artística és, llavors, una invitació, una apertura a pensar d’una altra manera, a avaluar el passat amb mirada crítica i fer propostes significatives al present. Els comportaments o les produccions artístiques i els feminismes es troben precisament en aquesta cruïlla on, sense pretensions impositives, es mostren resistents al pas del temps, a la història unidireccional i a passar pel món sense modificar-lo. I proposen, a la vegada, alternatives pràctiques i experiències dissidents que prefiguren i configuren ja no un públic espectador, simplement contemplatiu, sinó un mon de persones expectants i il·limitades, capaces de crear i compartir formes de vida alternatives.
Artistes i projectes
Laisse tomber les filles (2015) Aparicio Yoldi, Clara Vídeo
Ridy to pley (2006) Cabo Alvarez, Monica Instal·lació
(De)construcción (2014) Gandia Martinez,
Ester
Vídeo
Pair (2012) Serfass, Veronique Tèxtil
4kg, 8kg i 16kg (2014) Porta Dominguez,
Mònica
Instal·lació
Mi coño peludo (2014) Martinez, Encarna
(Nani Miras)
Instal·lació
La dona barbuda (2018) Martinez, Encarna
(Nani Miras)
Instal·lació
Mi coño anarquista (2016) Martinez, Encarna
(Nani Miras)
Vídeo
Coño melón 2 (2015) Martinez, Encarna
(Nani Miras)
Vídeo
Cronologies del ser i estar
(2016)
de los Pájaros, Marta Collage
Cos desobedient (2014) García Coll, Elisa Escultura
No atávica (2014) Travé Marcos, Maite Vídeo
Carrer de Ginebra 6. Jardín
(2007)
Paloscay, Marieke Fotografia
Cuerpos negados (2014) Parra Cardenas,
Sandra
Fotografia
Seduce me with your
revolution (2013)
Fusillo, Cynthia Escultura
Oh!Limpia. La dona a l’espai
domèstic (2010)
Carneros, Maria José Fotografia
Instantànies quotidianes
(2002)
Porta Abad, Carme
Geografies femenines l (2001) Vidiella Pagès, Judit Gravat
Ous (2014) Fando Morell, Anna Escultura
Reflexions of Narcissus (2012) Yendell, Lesley Escultura
El silencio del espectáculo
(2013)
Bueno, Alejandra Vídeos
Dianas (2005) Navarro, Sofia
Guadalupe
Instal·lació
Trans 1 (2013) Viento Dorado Vídeo
Sin título ll (2010) Mercades Carbonell,
Laia
Vídeo
Afrodita (2017) Güell Serra, Núria Vídeo
Energia femenina (2015) Mali Mowcka Pintura
Expandiendo (2017) Mali Mowcka Pintura
Crtuchos de dinamita (2011) Romero Lucas, Marili Fotografia
Iconoclastia (2014) Sanchez Cerro, Rosa Vídeo
En barbablava. Arxius oficials
(2004-2018)
Padilla Climent,
Maria
Collage
La maja integral (2015-2018) Las Peliagudas Fotografia
Cepillo de pelo (2014) Romero Garcia, Maria Escultura
Untitled 2007 (2007) Sugi, Eiko Fotografia
SuperWomanShiva (2009) Bergeret, Karol Escultura
Santa Ama Nodriza (2006) Bergeret, Karol Escultura
Santa Ama Educadora (2008) Bergeret, Karol Escultura
¡Menopáusica! (2013) Bergeret, Karol Escultura
Tomad y bebed, esto es mi
cuerpo… (2017)
Part, Aline Fotografia
Muda (2013) Jardón, Marcela Vídeo
En un món paral·lel (2005) Bergamo, Margherita
i Miño, Ivana
Performance
Pell de serp (2013) Coll Florit, Tònia Tèxtil
Frase para festival feminista
(2009)
Ortiz, Daniela Instal·lació
Fallida. Esvaïment de Narcís
(2003)
Ancarola, Nora Vídeo
Uterus Vesalius (2015) Houx Lieu, Amedée Gravat
To God (2017) Ben Mansour, Farah Pintura
Discriminació de la dona
(1977)
Grau, Eulàlia Gravat
Vagina (1964) Chordà, Mari Pintura
Colgada de un cuadro (1972) Chordà, Mari Pintura
Activitats
Feminari: “Provocant la història: éssers feministes i imatges dissidents”. Conferències: “Impuls feminista: art i crítica política després de la
dictadura franquista”; “Mitjans de comunicació, xarxes socials i feminismes: una pràctica de comunicació transformadora?”, “L’arxiu a
contrapèl. Documents i memòria”; “Replicants i éssers feministes, un pràctica subversiva”; “L’educació artística serà feminista o no serà!”
Fina Birulés, Eulalia Grau, Mari Chordà, Dolo Pulido, Nora Ancarola, Teresa Sanz, Dianespotting, Keren Manzano, Marta Corcoy, Marta Garcia, Lucía Egaña, Mercè Otero, Diego Marchante, Bea Porqueres, Anna Fando, Barbara Ramayo, Ester Conesa, Marta Selva, Júlia Lull,
Antonia Coll, Elena Fraj, Assumpta Basses, Vicky Moreno, Aida Sánchez, Judit Vidiella i Rosa Sánchez.
Catàleg