Convocatòria oberta fins l’1 de setembre
Text
Les pràctiques artístiques, les experiències imaginatives mai van ser fetes per a estar en el museu. Les formes creatives, allò que englobem dins de la ja absolutament innòcua paraula art, no van néixer per a viure, limitades, sotmeses i recloses dins d’una institució que les vol governar.
Les arts, la imaginació i la creativitat són pràctiques relacionals, encarnades i sempre ja col·lectives, afectives. Captar el món, és sempre una qüestió de cos, de posar el cos. Les pràctiques artístiques són els jocs inventius que articulem per a fer front al món que ens travessa, per a comprendre-ho, per a comprometre’ns, per a transformar-lo.
Quan lis artistes vam decidir bolcar tota la nostra força imaginant i creativa a entrar en el museu? Quan ens vam enganxar a aquest narcòtic? Quan vam confondre vida i institució, art i diners, treball i activisme, exposició amb revolució? Quan la institució és l’única cosa que som o volem ser? Per què volem estar tancades, podent ser lliures?
El manteniment d’“el que hi ha”, és l’única forma operativa en la qual els CIStemes conservadors i reaccionaris i també neoliberals empren i promouen les pràctiques artístiques i la cultura visual, no des del seu vessant transformador, sinó obedient, re-productora de món. A aquest procés l’anomenem NECROCREATIVITAT.
Les lluites i moviments de base decoloniales, transfeministas i LTBIQ+ han afectat els museus, els han fet sortir els colors, han denunciat el seu fals rigor, el seu compromís condescendent, els han forçat i continuen forçant a sacsejar-se la pols de segles de processos de desmemòria i oblit.
Aquest procés era i és imparable, perquè les institucions (els museus) sempre ens necessitessin i no al revés. És de les nostres lluites, cossos i imaginació que aquestes extreuen la seva energia instituïen. Sense pràctiques artístiques, sense col·lectivitats, sense carrer, sense desitjos, sense afectes, sense lluita no hi ha institució. Fa tant de temps que intentem entrar en el museu que ens oblidem de com sortir.
En aquesta edició d’emergències ens plantegem juntis com les pràctiques artístiques poden denunciar els processos extractivistes imperants en les institucions culturals, quin lloc okupen les arts fora del museu, com articular aliances rebels polític-creatives que ens ajudin a desenganxar-nos de l’obediència, la repetició i la dictadura d’“el que hi ha” Amiguis del museu també se’n surt, sortim-ne juntis!
P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació
| Títol | Data | Mediació |
| Sessió d’acollida a Emergències.6 | | FemArt |
| Bloc 1. Compromís | | *Per confirmar |
| Bloc 2. Afectes | | *Per confirmar |
| Bloc 3. Pràctiques col·lectives | | *Per confirmar |
| Acompanyament de projectes | | *Per confirmar |
| | ||
| | ||
| | ||
| | ||
| | ||
| |