Minientradas

[EXPO] 4X4

«4×4»
Lesley Yendell, Louise Sudell, Juliette Murphy i Denys Blacker
15/11/2019 – 30/01/2020

EXPOSICIÓ «4×4» de Lesley Yendell, Louise Sudell, Juliette Murphy i Denys Blacker fins el 30 de gener
EXPOSICIÓ OBERTA DEL 15 de novembre al 30 de gener
Horari de visites: De dilluns a dijous de 17h a 19h!

Quatre artistes que van arribar a Catalunya en la dècada dels vuitanta s’han reunit per a mostrar el seu treball a l’espai FemArt de Ca La Dona. Les seves obres, encara que molt diferents, reflecteixen un interès comú en la poètica i la metafísica, i una preocupació pels problemes fonamentals del nostre temps, així com un qüestionament de les nocions de frontera, identitat i pertinença.

Emergêncies.4 Formes d’escapisme: contra la disciplina, el control i la conquesta.

Text

Arranquem la quarta edició d’Emergêncies amb una proposta titulada Formes d’escapisme: contra la disciplina, el control i la conquesta. Volem recuperar el concepte «escapisme» per explorar, des de les pràctiques artístiques, formes de resistència davant els múltiples aparells de disciplina, control i conquesta que ens volen dòcils i submises.

“Escapisme” és una adaptació de la paraula anglesa escapism, que començà a usar-se durant la segona meitat del segle XIX per a referir-se als a les actuacions públiques que practicaven certes artistes que
mostraven l’habilitat de poder escapar-se d’;espais tancats o de
deslligar-se de cordes, cadenes o camises de força i diversos paranys.

En aquesta Europa fortalesa, capitalista, patriarcal i racista les formes
d’escapisme esdevenen una activitat creativa i subversiva que requereix
imaginació i confiança en què és possible transgredir la realitat més opressiva.

Les pràctiques artístiques, com les lluites i moviments de base, comparteixen la inquietud i la confiança de les escapistes del segle XIX. Tota activitat creativa no és altra cosa que una resistència contra la norma, contra la tendència habitual, una forma d’escapisme de les convencions i les inèrcies establertes. Un exercici experimental de risc que torna possible i realitzable l’impossible.

La convocatòria d’aquest any s’articula, com sempre, al voltant d’un seguit de formacions i tallers. Aquestes, exploraran les possibilitats expressives i traduccions artístiques de diferents lluites i resistències col·lectives a través de tres eixos temàtics que ens faran de paraigües conceptual: la disciplina, el control i la conquesta.

Artistes i projectes

Projectes artístics:
No pintes sola – Solomillx (Raquel Marcos)
Esperant l’incendi – Silvia Ramos Montes
Esdevenir dunes – Maybuch Victorel
Adquireix-la – Shetza Chicacausa
Dislocació – Lidia Prieto i Claudia Serrano
Des de la tendresa – Montserrat del Moral (Periviri)
Un nus també és una abraçada – Montserrat Aránega

Projecte de curaduria:
Les desertores – Helena Muñoz i Yaiza Berrocal

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

TítolDataMediació
Presentació15/09/2022FemArt i Muntsa Otero
Punitivisme i alternatives al sistema penitenciari22/09/2022Salhaketa NafarroaAssociació de suport a persones preses i els seus familiars. Una associació anticarcerària i antipunitivista que advoca per l’abolició de les presons, del sistema penal, i més àmpliament per l’abolició de la cultura del càstig.
Alternatives col·lectives davant la repressió29/09/2022Colze a colze Col·lectiu que sorgeix per afrontar plegades la repressió que pretén dissuadir-nos, immobilitzar-nos, desanimar-nos. El seu treball busca poder analitzar la utilització actual que s’està fent de l’aparell antiterrorista i com s’està emprant contra diferents sectors de la dissidència política a nivell de l’Estat espanyol i a nivell europeu.
Feminisme postcolonial i interseccionalitat6/10/2022Flor BrizuelaDoctora en Dret i Ciències Polítiques i investigadora del Seminari de Filosofia i Gènere de la Universitat de Barcelona. Especialitzada en drets humans, interculturalitat, colonialitat i feminismes contra-hegemònics. Participa en diferents col·lectius de base amb perspectiva feminista i antiracista.
Recuperació de la memòria de resistència i lluita de dones i dissidències13/10/2022Maria Rodó Zarate
Activista feminista i doctora en geografia, investiga des d’una perspectiva interseccional, espacial i emocional, qüestions com el dret a la ciutat, la violència de gènere o la LGTBIfòbia. Azadi Jin – La Màquia Grup transfeminista autònom. Inspirat en la #Jineolojî i de solidaritat internacionalista. Volen recuperar i narrar la memòria transfeminista. 
Formes d’escapisme a les fronteres20/10/2022Dones x Dones Grup feminista antimilitarista de Ca la Dona que neix el 1992 per a donar resposta als crims contra les dones a la guerra de Bòsnia-Hercegovina. El seu objectiu és la pràctica de solidaritat i relació amb dones d’altres països que es troben en conflictes diversos.
La col·laboració com a creació: fugir de la il·lusió de l’artista geni27/10/2022Mireia SallarésArtista visual, treballa com a realitzadora independent de documentals. Artista compromesa amb les arts com a pràctica transformadora i el vídeo com una via d’investigació antropològica, però també com un instrument narratiu, capaç de produïr relat a partir de la complexitat de la realitat.
«Toda obra de arte es un delito no cometido»: els talents escapistes de la Núria Güell3/11/2022Núria GüellArtista visual que desenvolupa projectes a partir de conflictes socials o polítics i que genera pràctiques de confrontació, qüestionament d’evidències i de convencions morals. 
Resistència migrant i col·lectivitat10/11/2022Las Migras de Abya Yala Col·lectiva artística de dones llatinoamericanes creada per accionar treballs artístics i  feminismes del Sud a través de disciplines com la fotografia, el periodisme literari, la il·lustració o el tèxtil.
«Idas», pròfugues de la norma-litat17/11/2022Silvia LimiñanaActivista anticapacitista i queer que desplega el seu treball artístic al voltant del llenguatge de les xarxes socials, relats i videocreació. Va formar part de la tercera edició d’Emergêncies.

Exposició

NO HI HA EXPOSICIÓ
Això és un aniversari, una fira, una festa, un recital, un ritual, un joc de màscares i una cerimònia.

Emergêncies.3 TEKOPORÃ

Text

Un any més obrim la convocatòria Emergêncies.3, i per celebrar tres anys de creació i formació compartida us proposem, en aquesta edició, deixar-nos portar per les possibilitats experimentals i creatives associades al concepte tekoporâ.

El mot tekoporâ és d’origen guaraní i està format per dues paraules: tekó que significa “manera pròpia de ser”, cultura, i porã que anomena simultàniament la bellesa i el bé. Tekoporã fa, per tant, referència a la bellesa i al bé en la manera de viure d’una comunitat: el seu bon viure col·lectiu, el viure amb bellesa i satisfacció. Entenem bellesa i bé, aquí i ara, com a una forma de vida sostenible, curosa i creativa que no vol dir una forma específica de fer, ni un ideal universal ètic, sinó que opera i és troba en la dimensió de les pràctiques de convivència, de suport mutu i de relació harmònica amb l’entorn. Tanmateix, resulta cada cop més difícil en els països occidentals, tan patriarcals encara, tan racistes, colonialistes i capitalistes, trobar paraules com aquesta, que puguin recollir i condensar un sentit poètic, però també polític, la bellesa del fet comú, del l’acció col·lectiva i de l’aprenentatge cooperatiu com a motors de la bona vida.

Aquest projecte que hem volgut també anomenar tekopora vol investigar les possibilitats dels objectes artístics com a dispositius de cura(doria) i com a pràctiques político-creatives que operen mitjançant la imaginació viva i activa. Aquesta íntima relació entre l’acció imaginària i la praxi política revolucionaria ha estat àmpliament teoritzada, però poques vegades explorada (experimentada) des de la intersecció mateixa entre art i activisme.

Els dispositius de cura són el resultat d’una activitat de confiança radical en les capacitats que té una comunitat, en l’autogestió i el suport mutu.  Quan parlem de dispositius de cura(duria) volem fer també un exercici de des-museïtzació de la tasca curatorial i creativa i fer èmfasi al mateix temps en les relacions, connexions i intercanvis creatius i experimentals que conformen tota disposició per a la cura. El tipus d’experiències que volem explorar ena questa tercera edició d’Emergències són aquells que resulten de la interrupció i/o estímul que produeix en la pràctica artística una realitat social determinada.

A través de l’exploració i recerca col·laborativa de les experiències comunitàries de vida i resistència vinculades al concepte de tekoporã, volem investigar i treballar, amb disposició de cura, espais de reflexió i experimentació rescatats, reivindicats o inventats per les lluites col·lectives. Volem generar nous àmbits de vinculació entre les pràctiques artístiques i les socials, polítiques i econòmiques que potencien allò comú implicant-se mútuament.

Artistes i projectes

Contra-relatos – The Proximity Movement (TPM) format per Daniela Savalli, Marta Minguell, Catalina Ansaldi i Ana Karen Orozco
Que arda – Paula Costantino
Capítulo 3: Crisálida – Liliana Díaz García
Panot Rosa (Ensayo 2) – Elda Ortiz
6m2 – Betiana Barros
Cicatrius – Aurembiaix Ainsa

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

TítolDataMediació
Presentació13/09/2021FemArt i Artemorralla.Sessió d’acollida i introducció al P.A.F.F.
Introducció al programa formatiu 20/09/2021FemArt i Artemorralla.Idees clau:Tekoporã, pensar la pràctica artística com a pràctica desuport mutu, vincles entre art i activisme, creació d’imaginaris deresistència i contramemòria.
Relacions entre art i pràctiques polítiques28/09/2021Nancy GarínDinàmiques i refl exions al voltant del vincle entre art i pràctiques polítiques disidents.
Estils de vida comunitaris, sostenibles i participatius5/10/2021Voltes CooperativaSessió on plantejar la creació des d’estils de vida comunitaris, situantla idea de viure en comunitat al centre, allunyant-se de logíquesrelacionals capitalistes.
Rebutjar l’statu quo a través de la tecnologia i lespràctiques feministes14/10/2021Feminist Ninja i Quimera Rosa.Sessió des d’on abordar el hacktivisme i biohacking com eines col·lectives de rebuig de l’statu quo.
La gestió del desig com a qüestió col·lectiva19/10/2021Paula Constantino.Dinàmiques sobre l’aproximació artística de la gestió del desig com aqüestió col·lectiva.
Generar espais de resistència a l’Europa capitalista26/10/2021Afroféminas i Las Migras de Abya Yala.Dinàmiques sobre com generar espais de resistència a territoriscolonialistes, com l’Europa capitalista. Així sobre com s’organitza elcol·lectiu artístic a espais hostils.
Posada en comú dels projectes des d’una perspectivaanticapacitista, antirracista i anti-institucional2/11/2021Marikarmen Free.Posada en comú de les obres desenvolupades al llarg d’Emergències,junt amb l’equip curatorial. Es proposen estratègies per realitzar unamostra accesible i anti-institucional.
La pràctica (cura)torial com espai de cures 9/11/2021Lucía Egaña.Sessió de tancament on revisar pràctiques curatorials com espai decures i afectes.

Exposició

Afectar-se entre si
Interferències entre cossos i comunitats

Emergêncies.2 HABITAR

Text

FemArt obre la convocatòria de la segona edició de la residència col·lectiva EMERGÈNCIES, un espai de trobada entre artistes en formació, estudiants de l’àmbit de les humanitats i la cultura, activistes feministes de Ca La Dona, artistes vinculades al projecte FemArt, teòriques i acadèmiques. EMERGÈNCIES planteja un programa de residències artístiques per a col·lectius o persones individuals que s’articula en dues modalitats de treball: La realització de projectes artístics i la realització d’un projecte de comissariat col·lectiu que inclogui l’adequació o adaptació de l’exposició dels projectes per a públic divers, sempre en relació amb una temàtica proposada per l’equip de FemArt. Aquest any volem treballar la crisis de l’habitatge que patim des de fa anys però que la pandèmia del Covid-19 ha agreujat.

FemArt proposa enguany una convocatòria artística amb perspectiva i compromís feminista per a artistes en formació. Aquesta proposta vol donar a la creació el valor constructiu d’un nou imaginari alliberat i alliberador que vegi en la producció d’objectes artístics el mitjà per a la reflexió, la crítica i la subversió del món donat. En la paraula emergència que etimològicament significa: “l’acte de sorgir d’alguna cosa que estava submergida”, conflueixen un seguit de significats molt diversos. L’emergència fa referència a l’acte d’irrompre, elevar-se, mostrar-se però també pot remetre al sorgiment inesperat de circumstàncies que ens obliguen a prendre accions immediates; el terme al·ludeix igualment a la necessitat urgent d’assistència o cura i, finalment, s’associa al fet que una planta aflori sobre la superfície del sòl. En aquest sentit i des de FemArt trobem que en la producció artística ressonen amb força aquestes accepcions. Les imatges artístiques es caracteritzen per irrompre inevitablement sobre el nostre món visual estable, reclamant la necessitat o urgència de desbloquejar o alliberar altres maneres de mirar. Al mateix temps que emergeixen, les imatges també descobreixen, desvetllen i assenyalen possibilitats que inspiren altres maneres de fer. Finalment, els objectes artístics (per definició artificials) emergeixen sobre la superfície del sòl d’una manera quasi orgànica fent de l’experiència artística una necessitat natural. L’imaginari dominant patriarcal i capitalista ha instaurat un estat d’excepció permanent que dona forma legal a les il·legalitats més flagrants. Les emergències son ruptures radicals amb el transcórrer domesticat de les nostres vides i recorden l’acte legítim i orgànic d’irrompre inesperadament. Les emergències són també sortides alternatives, com ho són també les pràctiques artístiques doncs quan sembla que res és possible faciliten nous itineraris aliens a tota normativitat, no es tracta de vies d’escapada sinó de xarxes de fissures que esquerden l’statu quo.

Artistes i projectes

Contra-relatos – The Proximity Movement (TPM) format per Daniela Savalli, Marta Minguell, Catalina Ansaldi i Ana Karen Orozco
Que arda – Paula Costantino
Capítulo 3: Crisálida – Liliana Díaz García
Panot Rosa (Ensayo 2) – Elda Ortiz
6m2 – Betiana Barros
Cicatrius – Aurembiaix Ainsa

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

TítolDataMediació
Archivo  encuerpado y memoria de los movimientos sociales y el feminismo6/11/2020CENTRO DOCUMENTACIÓN CA LA DONA
Mercè Otero  Vidal
Lucha contra la especulación y para el acceso a una vivienda digna13/11/2020SINDICATD’HABiTATGE 
Nuni
Arquitectura i urbanisme comunitari14/11/2020COOPERATIVAVOLTES  
Marina Sanahuja Beltrán

Tema: Okupación desde una perspectiva no binaria y procesos de empoderamiento desde la resistencia a los desahucios
20/11/2020Marikarmenfree
Feminisme i lluites de vivenda21/11/2020SINDICAT HABITATGEPOBLE SECPepa
Comisariado y conceptualización de proyectos entre el arte y el activismo27/11/2020TUTORÍA COLECTIVALucía Egaña Rojas 
ómo encarar y cerrar proyectos artísticos.28/11/2020udit Vidiella  PagèsTUTORÍA COLECTIVA
Arquitectura i urbanisme feminista3/12/2020COL·LECTIU PUNT 6Roser  Casanovas
Arte y activismo, un recorrido general  poniendo atención en los proyectos sobre la vivienda4/12/2020TUTORÍA COLECTIVA
Elena Fraj Herranz

Exposició

https://www.emergencies2.org/

Emergêncies.1 DES-UNI-FORMADES

Text

Emergències

FemArt proposa enguany una convocatòria artística amb perspectiva i compromís feminista per a artistes en formació. Aquesta proposta vol donar a la creació el valor constructiu d’un nou imaginari alliberat i alliberador que vegi en la producció d’objectes artístics el mitjà per a la reflexió, la crítica i la subversió del món donat.

En la paraula emergència que etimològicament significa: “ l’acte de sorgir d’alguna cosa que estava submergida”, conflueixen un seguit de significats molt diversos. L’emergència fa referència a l’acte d’irrompre, elevar-se, mostrar-se però també pot remetre al sorgiment inesperat de circumstàncies que ens obliguen a prendre accions immediates; el terme al·ludeix igualment a la necessitat urgent d’assistència o cura i, finalment, s’associa al fet que una planta aflori sobre la superfície del sòl.

En aquest sentit i des de FemArt trobem que en la producció artística ressonen amb força aquestes accepcions. Les imatges artístiques es caracteritzen per irrompre inevitablement sobre el nostre món visual estable, reclamant la necessitat o urgència de desbloquejar o alliberar altres maneres de mirar. Al mateix temps que emergeixen, les imatges també descobreixen, desvetllen i assenyalen possibilitats que inspiren altres maneres de fer. Finalment, els objectes artístics (per definició artificials) emergeixen sobre la superfície del sòl d’una manera quasi orgànica fent de l’experiència artística una necessitat natural. 

L’imaginari dominant patriarcal i capitalista ha instaurat un estat d’excepció permanent que dona forma legal a les il·legalitats més flagrants. Les emergències son ruptures radicals amb el transcórrer domesticat de les nostres vides i recorden l’acte legítim i orgànic d’irrompre inesperadament. Les emergències són també sortides alternatives, com ho són també les pràctiques artístiques doncs quan sembla que res és possible faciliten nous itineraris aliens a tota normativitat, no es tracta de vies d’escapada sinó de xarxes de fissures que esquerden l’statu quo. 

La Mostra Emergències comença el seu itinerari per les universitats i escoles formatives d’art amb una primera proposta conceptual: Un joc semàntic de des-muntatge. 

Sota el lema DES-UNI-FORMADES! Incitem al joc artístic de des-fer i des-allotjar la uni-citat, la uni-versalitat, la uni-versitat que ens vol governar. Al mateix temps que rebutgem el gènere únic o l’uni-sex….és a dir, tot allò uni-forme, formalment militaritzat, que destrueix i assassina sensibilitats, imposant sentits únics a les relacions humanes. 

En aquesta convocatòria cerquem formes alliberades de formalismes assentats, actes de fissura artística que rebutgin tot mecanisme d’homologació unívoca. Volem emergir lliures, diferents i dissidents: DESUNIFORMADES! 

Per la realització de l’exposició DES-UNI-FORMADES se seleccionaran un total de 20 projectes que es presentaran publicament en els espais de FemArt, Ca La Dona i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

MODALITATS:
Projecte de Creació
Disseny gràfic
Curaduria
Poden presentar-se totes les creadores i col·lectius artístics nacionals o estrangers que comptin amb una matrícula en alguna de les universitats o centres de formació artística (escoles d’art o cicles formatius i batxillerat artístic) del territori vigents en el curs 2018-2019. Almenys la meitat de les components del col·lectiu han de reunir els requisits de participació. S’admet la participació a múltiples modalitats.
La participació a la convocatòria suposa l’acceptació íntegra de les bases. Les artistes interessades en participar han de completar els formularis d’inscripció on-line: (www.femartmostra.org/emergencies). El termini d’inscripció romandrà obert del 4 de març al 15 de juny.  El jurat d’aquesta edició esta format per: l’Equip FemArt, Nora Ancarola, DIego Marchante, Tonia Coll, Barbara Ramajo.

Artistes i projectes

Projectes artístics
«El Santuario» – Col·lectiu Akyute (Magdalena Hart, Natala Gimay i Miriam Felici)
«Espacios de ausencia» – Alba García
«Con forma de montaña» – Melin Vazquez
«El camino a casa» – Leia Goiria 
«FE MINUS» – Mireia Trujillo i Laura Castellví
«Incompreses» – Miriam Seguí

Imatge Gràfica
– Berta Vallve

Curadoria
– Declarat desert

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

Exposició

La institució dins meu (2020-2021)

Text

La institució art no només s’ “institucionalitza” en entitats com els museus i s’objectualitza en obres d’art. També s’interioritza i s’incorpora en les persones. (Andrea Fraser, 2016)

Aquest any 2020, la Mostra FemArt, dialogant amb el fil de treball de l’artista Andrea Fraser i la seva “crítica institucional”, proposa reflexionar visualment i plàsticament al voltant d’un terme que condensa i, al mateix temps, dilueix un entramat complex de discursos i pràctiques difícils de delimitar: La institució artística.

Des de FemArt creiem que és molt problemàtic entendre com a sinònims art i institució artística. Sabem que totes les activitats socials son prèvies a les institucions que pretenen acollir-les, englobar-les, encerclar-les i re-fundar-les des d’uns interessos determinats, suposadament “ordenadors”. Atès que la institució no es pot permetre donar cabuda a tot el camp que desitja instituir, el recurs de reduir l’impacte d’aquests mateixos camps socials defineix d’entrada la seva comesa: silenciar i controlar allò que pot provocar desordre. La institució pretén fundar, és a dir, atorgar fonament al camp que, de fet, colonitza.

Els feminismes en sabem molt de tot això, doncs tota la nostra pràctica personal, política i creativa s’ha produït sempre “fora”, resistint i persistint des de l’exili obligat que les institucions dominants han dissenyat per a nosaltres i són també els feminismes els que han desenvolupat una crítica més directa, global, transversal i sistemàtica respecte als processos que les legitimen. D’alguna manera, coincidim amb Fraser si pensem que els feminismes ja han transformat, en alguns aspectes, les Institucions artístiques amb la realització o visibilització d’obres que projecten lluites i desitjos no previstos per les estructures tradicionals.

Tot i així, els efectes de la institució artística en el camp de l’art travessen els murs dels museus, galeries, escoles, fires d’art,… i articulen el nostre imaginari col·lectiu i la nostra realitat social, fent-nos creure que són una construcció social inevitable de la qual és impossible sortir. Quan Andrea Fraser parla del fet que la institució està dins nostre és perquè l’entén com un àmbit de pràctiques que ens envaeix i configura, de manera que sembla que no en podem sortir.

Nosaltres creiem que és un risc confondre la institució artística amb les pràctiques que generen art. El fet que sigui el sistema patriarcal-colonial-capitalista avui qui promou i assegura la continuïtat de les institucions artístiques, ens ha de fer qüestionar si efectivament és possible fer-ne des de dins un ús, si no revolucionari, rebel o alternatiu.

Tota institució corre el risc de confondre sovint allò que enriqueix la societat i allò que l’enriqueix a ella mateixa, generant una dialèctica perversa entre allò que “vol” mostrar i allò que exclou o rebutja.

El camp de l’art, per força, sempre desborda la institució reclamant-li apertura, transformació i insurrecció a les pràctiques i discursos establerts. L’art entès com una pràctica social, no permet, paradoxalment cap institució que vulgui ordenar-lo i domesticar-lo.

Tanmateix l’art viu “fora de camp” i de manera ob-scena encara que la seva visibilitat pretengui ser enfocada des d’una institució. Igual que la humanitat sap que pot viure fora de la lògica del capital i sap que ha d’acabar amb el patriarcat.

Però la qüestió, per a nosaltres, per a Femart avui i aquí, és: com ens travessen les Institucions artístiques? Com esdevenen la pell que delimita les possibilitats de l’art com a eina transformadora? Com la institució artística encara treu una plusvàlua de les pràctiques artístiques crítiques, sense practicar-les? Volem tenir les institucions artístiques dins nostre, les volem modificar, transformar? O podem pensar i habitar ja una mena d’espai altre, un lloc real on practicar l’art, la imaginació, la crítica i la transformació del món, una mena de espais ex-titucionals?

Una institució artística que creix separada de les lluites polítiques i de les accions dels moviments socials de base i que incorpora sempre retroactivament allò que després li suposarà un benefici, no pot ser la que defineixi o articuli el camp de l’art. Un camp present des dels orígens més remots de la humanitat i que ha generat pràctiques i imatges que avui encara ens permeten precisament posar en qüestió tot allò donat per real.

Ara, al 2020, encara som aquí: travessades per les institucions, la família, el patriarcat, la governança, l’Estat, la Nació…, però amb l’experiència i la saviesa que per a existir en millors condicions que les actuals, hem d’emprendre una lluita en la qual siguin els nostres desitjos i objectius els que travessin aquestes mateixes institucions. La confrontació entre feminisme i institucions tradicionals és conflictiva i més en el terreny de les arts, on podria semblar gairebé suïcida per part de les artistes ja que suposa, en moltes ocasions, una inexistència.

Però, precisament, en aquests moments crítics és quan més es pot observar que són les institucions les que ens necessiten per a sobreviure. Hem estat posades en valor pels seus interessos, però ara som nosaltres les que establirem el valor de les institucions. Ja no sols ens necessiten per a sobreviure, sinó que ara som imprescindibles perquè segueixin bategant. Depèn de nosaltres si les deixem viure o simplement les deixem…

Les deixem i establim xarxes cooperatives perquè les obres d’art fetes per dones, lesbianes, trans i els cossos dissidents…, s’aproximin a la nostra realitat antipatriarcal, anticapitalista, decolonial, ecologista….

Aquest any, FemArt presenta una mostra que vol compartir visualment i plàsticament la materialització de diverses relacions eròtiques i traumàtiques, experiències d’amor-odi amb les institucions que ens travessen i que tan aviat ens sedueixen com de cop ens maltracten i ignoren. Una Mostra que recull punts de fuga que obren l’espectre d’allò instituït com a vist i conegut.

Artistes i projectes

«NoMo Generation» – Helena Llopis
«Justicia patriarcal» – Colectivo deria + rectificadora (Trinidad Garcia Espinosa) 
«Paralel» – Sara Montoya Cardona
«Origen del virus» – Norma Martínez
«8 horizontes» – Sofia Kasser i las Zebras
«El churrasco man» – Blanca Gotor Carrasco
«Safe dams please» – Marta Mansilla
«Construyendo Consuelo» – Graham Bell tornado (Colectivo: La Erreria House of Bent)
«MISOGIDRAMINA» – Col·lectiu FemLab
«Imagina que caes» – Alexandra Garcia Pascual
«Good bye Kitty» – Nani Miras
«Mal de archiva» – Fils Feministes (Eva Cruells, Joana García Grenzner, Diego Marchante, María Zafra)
«Desinstitución» – Xeito Fole
«+100 likes» – Adriana SK
«Guerrilla at home» – Cynthia Fussillo
«Fora de camp» – Marta de los Pájaros
«EN RESISTENCIA» – Las Migras de Abya Yala

Activitats

Debat: La institució art vs. les pràctiques artístiques – Nora Ancarola, Nancy Garín, Semíramis González, Patricia Mayayo
Debat: Tocades, però no ferides per la institució – Marina Garcés, Teo Pardo, María Ruido, Brigitte Vasallo
Visita guiada: La lloca loca – Fils Feministes
Performance: Encaixo? (8 Horizontes) – Las Zebras
Performance: Justícia patriarcal – Col. Deria + Rectificadora

Catàleg

https://la-institucio-dins-meu.hotglue.me/

Hem vist coses que mai no creuríeu (2018-2019)

25 anys femart

Text

Hem vist coses que mai no creuríeu!… (Blade Runner, 1982)

Fer del joc artístic creatiu, super-real, re-significatiu, tendre, divertit, irònic, irreverent, provocatiu… , un acte revolucionari a-temporal: imaginar i fer allò que hagués pogut ser i no fou, però que pot ser encara. Contramemòria: Oblidem l’oblit! (Presentació de la Mostra FemArt de 2016 “Contramemòria, oblidem l’oblit!”)

L’any 2018 farà 25 anys que la Mostra FemArt convoca anualment a artistes (dones, lesbianes, trans…) de tot el món a participar en una exposició feminista on l’art esdevé l’escenari i l’objecte mediador per a la discussió i la reflexió crítiques al voltant del nostre present més immediat. FemArt és un dels projectes referencials de Ca la Dona i està impulsat per un grup d’activistes especialistes de l’àmbit que treballem de manera voluntària per a oferir alternatives culturals de marcat compromís polític a la ciutat de Barcelona.

Des de FemArt entenem els objectes artístics com a dispositius privilegiats per a la promoció del pensament crític i la mediació d’espais on es desenvolupin pràctiques socials subversives i feministes. Els objectes artístics esdevenen, com diria Walter Benjamin, vies d’entrada (sempre per les portes del darrera) al coneixement, i posterior desmuntatge, de les experiències de vida hegemòniques.
Entenem totes les produccions artístiques, concebudes fora dels circuits dominants, com a eines contra la governança establerta i per alliberar possibilitats i vies alternatives de vida. Seguint a Griselda Pollock, FemArt voldria trencar les dinàmiques habituals de les institucions museístiques i promoure un lloc de trobada entre objectes visuals i persones, fora de l’ordre simbòlic establert.

Sabem que la història de la humanitat només fa referència a la meitat del món, La  humanitat que, per gran part de l’altra meitat, podria traduir-se per “Homo-unitat!”, un concepte carregat de ressonàncies feixistes. I, com que la història (la histèria masculina feta discurs) és una narració interessada, la nostra memòria és una memòria induïda/ segrestada.
Però és obvi que no ens conformem en haver estat allò exclòs d’un relat, d’una visió del món. No volem ser el descuit d’un discurs ni el seu constructe. I no hem de buscar-nos darrera l’oblit patriarcal ni en allò no dit per qui controla la paraula. No volem situar-nos en els racons d’aquesta història.

Les pràctiques artístiques feministes ens permeten no només denunciar la falsetat empírica de fet que estructura els discursos dominants sobre la realitat, sinó més important encara, delaten l’entramat conceptual que els conforma. Les formes artístiques, en tant que produccions nòmades entre conscients i inconscients, col·loquen l’activitat creativa/imaginativa al centre de tots els processos de relació amb el món, permetent, així, la irrupció i trobada de múltiples sensibilitats alhora.

Aquest fet propicia formes de relació que van més enllà d’un passat esbiaxat y segrestat on ens volen presoneres i obren les nostres pròpies possibilitats de futur.

El nostre present se sap distòpic, vivim en un temps pòstum com diu Marina Garcés, un temps on qualsevol projecte esdevé utòpic, doncs “l’absolutisme de l’ara” ens condemna a tenir la sensació de que res es pot fer. Pèro també es un temps on la imaginació pot tenir camí i, com diu Hanna Arendt coincidint amb Goya, la imaginació és una facultat política. Recordem que les imatges son, igualment, testimonis plens de potència.
Sovint pensem que la ubiqüitat de l’art, es a dir, la seva aparent facilitat per deixar-se dir qualsevol cosa, el converteix en un divertiment, en un espectacle (en una distracció que estimula els nostres sentits, una activitat lúdica situada més enllà de tot i per tant no vinculant). Però, què passaria si entenem aquesta ubiqüitat com una petjada resistent de tot allò que no s’ha dit o que encara està per dir. La capacitat de l’art per estat “a tot arreu” el converteix en un testimoni material, objectes/imatges, a través de les quals es manifesten les idees, no tant de la grandesa de l’espècie humana, sinó precisament de les seves paradoxes, desigualtats, diferències i relacions de poder.

Cada proposta artística és, llavors, una invitació, una apertura a pensar d’una altra manera, a avaluar el passat amb mirada crítica i fer propostes significatives al present. Els comportaments o les produccions artístiques i els feminismes es troben precisament en aquesta cruïlla on, sense pretensions impositives, es mostren resistents al pas del temps, a la història unidireccional i a passar pel món sense modificar-lo. I proposen, a la vegada, alternatives pràctiques i experiències dissidents que prefiguren i configuren ja no un públic espectador, simplement contemplatiu, sinó un mon de persones expectants i il·limitades, capaces de crear i compartir formes de vida alternatives.

Artistes i projectes

Laisse tomber les filles (2015) Aparicio Yoldi, Clara Vídeo
Ridy to pley (2006) Cabo Alvarez, Monica Instal·lació
(De)construcción (2014) Gandia Martinez,
Ester
Vídeo
Pair (2012) Serfass, Veronique Tèxtil
4kg, 8kg i 16kg (2014) Porta Dominguez,
Mònica
Instal·lació
Mi coño peludo (2014) Martinez, Encarna
(Nani Miras)
Instal·lació
La dona barbuda (2018) Martinez, Encarna
(Nani Miras)
Instal·lació
Mi coño anarquista (2016) Martinez, Encarna
(Nani Miras)
Vídeo
Coño melón 2 (2015) Martinez, Encarna
(Nani Miras)
Vídeo
Cronologies del ser i estar
(2016)
de los Pájaros, Marta Collage
Cos desobedient (2014) García Coll, Elisa Escultura
No atávica (2014) Travé Marcos, Maite Vídeo
Carrer de Ginebra 6. Jardín
(2007)
Paloscay, Marieke Fotografia
Cuerpos negados (2014) Parra Cardenas,
Sandra
Fotografia
Seduce me with your
revolution (2013)
Fusillo, Cynthia Escultura
Oh!Limpia. La dona a l’espai
domèstic (2010)
Carneros, Maria José Fotografia
Instantànies quotidianes
(2002)
Porta Abad, Carme
Geografies femenines l (2001) Vidiella Pagès, Judit Gravat
Ous (2014) Fando Morell, Anna Escultura
Reflexions of Narcissus (2012) Yendell, Lesley Escultura
El silencio del espectáculo
(2013)
Bueno, Alejandra Vídeos
Dianas (2005) Navarro, Sofia
Guadalupe
Instal·lació
Trans 1 (2013) Viento Dorado Vídeo
Sin título ll (2010) Mercades Carbonell,
Laia
Vídeo
Afrodita (2017) Güell Serra, Núria Vídeo
Energia femenina (2015) Mali Mowcka Pintura
Expandiendo (2017) Mali Mowcka Pintura
Crtuchos de dinamita (2011) Romero Lucas, Marili Fotografia
Iconoclastia (2014) Sanchez Cerro, Rosa Vídeo
En barbablava. Arxius oficials
(2004-2018)
Padilla Climent,
Maria
Collage
La maja integral (2015-2018) Las Peliagudas Fotografia
Cepillo de pelo (2014) Romero Garcia, Maria Escultura
Untitled 2007 (2007) Sugi, Eiko Fotografia
SuperWomanShiva (2009) Bergeret, Karol Escultura
Santa Ama Nodriza (2006) Bergeret, Karol Escultura
Santa Ama Educadora (2008) Bergeret, Karol Escultura
¡Menopáusica! (2013) Bergeret, Karol Escultura
Tomad y bebed, esto es mi
cuerpo… (2017)
Part, Aline Fotografia
Muda (2013) Jardón, Marcela Vídeo
En un món paral·lel (2005) Bergamo, Margherita
i Miño, Ivana
Performance
Pell de serp (2013) Coll Florit, Tònia Tèxtil
Frase para festival feminista
(2009)
Ortiz, Daniela Instal·lació
Fallida. Esvaïment de Narcís
(2003)
Ancarola, Nora Vídeo
Uterus Vesalius (2015) Houx Lieu, Amedée Gravat
To God (2017) Ben Mansour, Farah Pintura
Discriminació de la dona
(1977)
Grau, Eulàlia Gravat
Vagina (1964) Chordà, Mari Pintura
Colgada de un cuadro (1972) Chordà, Mari Pintura

Activitats

Feminari: “Provocant la història: éssers feministes i imatges dissidents”. Conferències: “Impuls feminista: art i crítica política després de la
dictadura franquista”; “Mitjans de comunicació, xarxes socials i feminismes: una pràctica de comunicació transformadora?”, “L’arxiu a
contrapèl. Documents i memòria”; “Replicants i éssers feministes, un pràctica subversiva”; “L’educació artística serà feminista o no serà!”
Fina Birulés, Eulalia Grau, Mari Chordà, Dolo Pulido, Nora Ancarola, Teresa Sanz, Dianespotting, Keren Manzano, Marta Corcoy, Marta Garcia, Lucía Egaña, Mercè Otero, Diego Marchante, Bea Porqueres, Anna Fando, Barbara Ramayo, Ester Conesa, Marta Selva, Júlia Lull,
Antonia Coll, Elena Fraj, Assumpta Basses, Vicky Moreno, Aida Sánchez, Judit Vidiella i Rosa Sánchez.

Catàleg

Il·limitades (2017)

2017

Text

Un any més, Femart organitza la «Mostra d’Art» realitzada per dones, lesbianes i trans, a partir de la qual es mouen i promouen debats feministes, actituds crítiques i radicals contra el patriarcat i propostes de nous paradigmes de relacions creatives. AQUEST ANY ENS DECLAREM IL·ILIMITADES!!

REBUTGEM ELS LÍMITS QUE PRETENEN DETERMINAR ELS NOSTRES COSSOS I PER AIXÒ ENS SENTIM CADA VEGADA MÉS TRANSGRESSORES, CADA COP MÉS ¡IL·ILIMITADES!

Les persones, les coses que hi ha al món es toquen, entren en contacte, es relacionen. El límit és un concepte que constreny la relació, és una construcció artificial que pretén classificar-nos des d’una perspectiva reguladora concreta i jerarquitzada. Quan no hi ha límits repressors, cauen les fronteres i es fan possibles les relacions.
La majoria dels límits subjecten i alhora exclouen i rebutgen. Una aliança entre el reprimit i el exclòs i marginal es converteix en una possibilitat de revolta. En tot cas, cada límit que s’instaura sembra
la llavor de les transgressions que el desbordaran i que delaten la seva existència fabricada i contingent. Sentir-nos ILIMITADES vol dir viure en constant insubmissió, en constant diàleg i confrontació amb tot allò que se’ns presenta com a formes tancades i massa «definides», ¡Es tracta de desobeir la paràlisi!

En aquesta mostra volem «desenmarcar» (i desemmascarar) l’art amb actitud il limitada. Per això us proposem subvertir els límits mateixos del que considerem art i experimentar de quina manera les nostres accions de lluita i transgressió quotidianes i polítiques poden adquirir formes artístiques … Tota creació artística és ja una transgressió del que és previsible. Un gest artístic indòmit esdevé un acte polític i en una possibilitat oberta

Artistes i projectes

Abraçada il·limitada (2017) – Abril, Mercè (Pintura)
Tomad y bebed, esto es mi cuerpo (2017) – Part, Aline (Fotografia)
To God (2017) – Ben Mansour, Farah (Pintura)
Magdalenas del sexo convexo (2017) – C Atance, Belo (Instal·lació)
Introspecciones (2017) – Calle, Alba (Fotografia)
Black Holes (2016-2017) – Cecile Surga, Anne (Escultura)
Ales (2017) – Guitart, Kima (Tèxtil)
Trans 1 (2017) – Viento Dorado (Instal·lació)
Kleitoris (2017) – Lozano, Sandra i Talavera, Pilar (Escultura)
La fuerza está en tu coño (2017) – Maeso, Noelia (Collage)
Con un 6 y un 4. Feminitat. Dones de revista (2017) – Riu Jacas, Francesa (Escultura)
Itineràncies Il·limitades (2017) – Romero, Marili (Collage)
Intimissims (2017) – S Sillero, Sandra (Dibuix)
Re-presentación (2017) – Sanchez Cerro, Rosa (Vídeo)
El meu límit sóc jo (2017) – Trujillo, Begoña (Collage)
Cronologies del ser i estar (2016) – de los Pájaros, Marta (Collage)

Activitats

Pintura en viu: Mina Hamada
Dansa: “Dance Here Project” – Trinidad García
Taller: “Mujeres que no fueron portada” – Laia Pasquinelli
Presentació: “Polifonies corpòries” – L’Alteria Art
Lectura teatralitzada: “De generacions” Isabel Franc, Ariadna Martí, Julia Valdivielso i Nil Martí.
Festa: Les Fatales, Radio Wisky Bar

Catàleg